Resultats de la cerca

Autor d’operetes de fama universal, fou el millor continuador de l’estil vienès del gènere Les seves obres més importants són Vígözvegy ‘La vídua alegre’, 1905, Der Graf von Luxemburg ‘El comte de Luxemburg’, 1909 i A mosoly országa ‘El país del somriure’, 1929

Debutà amb l’espectacle Mudances al Festival de Teatre de Tàrrega, i el 1986 li fou atorgat el Premi Nacional de Dansa El 1988 estrenà Kolbebassar , a la qual seguiren Atzavara i Solo per a habitació d’hotel , el 1992 Suite d’estiu 1993 Corolla Arbre de te i Saó , el 1996 En els darrers anys ha presentat Tèrbola 1998, L’edat de la paciència 1999, Peces mentideres 2000, El somriure 2001, Origami 2002 i Urbs#1 2004

Profund renovador del llenguatge, portà la tècnica expressionista al màxim de les seves possibilitats al marge de la lògica i de les regles gramaticals, acostant-se ja al dadaisme Publicà els seus poemes en la revista Der Sturm , sobre els temes de l’amor i de la guerra Pòstumament aparegué el recull Dein Lächeln weint ‘El teu somriure plora’, 1956 De l’obra dramàtica cal destacar Sancta Susanna 1914, musicada per PHindemith el 1922, Kräfte ‘Forces’, 1915, Die Unfruchtbaren ‘Els estèrils’, 1916, etc

És el principal representant de l’escola realista iraquiana, autor de La darrera llanterna, Omar Beg, La serventa, El somriure i la primavera, El mur del silenci  1953,  El petit home  1953 i  Els comtes de tardor 1980 També publicà l’assaig Tragèdia de l’art  i dues obres de teatre,  Els missatgers de la Humanitat  1946 i  La fusta i el vellut  1980 La seva collecció “Našīd al-arḍ” ‘L’himne de la terra’, 1954 fou considerada subversiva durant els últims temps de la monarquia haiximita i motivà que hagués d’abandonar el seu càrrec de magistrat

Publicà els seus primers poemes el 1934 Solnečnyje dni ‘Dies de sol’ Estudià literatura en l’Insitut de Pedagogia de Rostov 1937 i durant la guerra fou corresponsal del diari “Izvestija” Guanyà el Premi Stalin amb el drama Vodnom gorode ‘En una ciutat’, 1946 el 1947 i també l’any següent amb Moskovskij charakter ‘Un caràcter moscovita’, 1949 Altres obres teatrals seves, sovint de caràcter propagandístic, són Milion za ulubku ‘Un milió per un somriure’, Beregite živych synovej’ ‘Defenseu els fills vivents’, Demidowy ‘Els Demidov’, Emigranty 1967, on critica la vida dels russos a l…

En l’àmbit de l’ensenyament versionà i actualitzà diversos autors i obres com R de Perelló, J Roig, J Martorell, FP Briz, A de Bofarull, W Scott, “ Curial i Güelfa ”, “ Blandín de Cornualla ” i publicà la Guia de consulta ràpida de literatura 1994 Conreà la novella de caire històric amb Mort a Menorca 1994, Un dia en la primera vida d’Isahk Butmic 1995, premi Ciutat d’Alzira 1994, Els vespres de Don Magí Castellarnau 1995, La dona del grill 1996, El comediant de Perpinyà 1997, Dies a la ciutat 1995, premi Pin i Soler 1998, L’ombra del coronel 2002, El mercant 2005, Peix de gat 2011, El gos…

Aplega pallassos i artistes d’altres rams, que, sota el lema “Cap nen sense un somriure”, es desplacen a les zones afectades per conflictes bèllics a fi d’intentar-ne millorar les condicions de vida mitjançant l’art i l’humor Ha actuat en camps de refugiats d’arreu del món Bòsnia, Croàcia, Algèria, Kenya, Palestina, Colòmbia, el Brasil, etc Els anys següents, seguint el mateix model es crearen a Bèlgica, el Canadà, França, Alemanya, Irlanda, Sud-àfrica, Suècia i els Estats Units noves organitzacions que el 2012 constituïren la federació CWBI Clowns Without Borders International,…

Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en l’ensenyament secundari i des del 1994 és professor de llengua i literatura catalanes a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra Destaca per la seva obra com a dramaturg, que inicià amb El sol dels crisantems 1982, premi Joan Santamaria 1980 i continuà amb El vi més ardent 1984, premi Ciutat de Granollers 1982, El somriure del marbre 1988, Fedra o La inclemència del temps 1993, Com un mirall entelat  1996, Memòria de Natzarè 1997 i, en collaboració amb Joan Cavallé, Diàlegs 2…

La seva obra resulta clarament vinculada a la crisi postdemocràtica de la seva polis De fet, només es conserva íntegra una de les cent comèdies que escriví, l’anomenada El díscol , i ni aquesta obra ni les altres que són conegudes algunes molt fragmentàriament i d’altres força senceres L’arbitratge, La dona de Samos, L’home de Sició, etc no mostren un poeta de geni, un còmic com Aristòfanes o Plaute Mai no qüestiona ni manipula o envigoreix la realitat és acceptada i “romantitzada”, amb un ineludible final feliç que culmina la seva feina d’enredaire ingenu Els bons, però, triomfen a la fi, i…