Resultats de la cerca

Descoberta per Otto Preminger pel seu rostre infantil però revelador d’una gran força interior, la féu protagonista de Saint Joan 1957 i de Bonjour Tristesse 1957 Altres pellícules seves són À bout de souffle 1959, In the French Style 1963, Les oiseaux vont mourir au Pérou 1968, Paint your Waggon 1969, Airport 1970, L’attentat 1972, etc Se suïcidà el 1979

Campió de lluita, Jacques Becker el revelà en el paper de dur a Touchez pas au grisbi 1953 Després afegí una gran humanitat en els papers que interpretà a Ascenseur pour l’échafaud 1957, de L Malle, Montparnasse 19 1957, de J Becker, Les tontons flingueurs 1963, de G Lautner, Les grandes gueules 1965, de R Enrico, Le deuxième souffle 1966, de JP Melville, 1967, L’aventure c'est l’aventure 1972, de C Lelouch, Cadaveri eccelenti 1976, de F Rosi

Conreà diversos gèneres, des de la comèdia Zazie dans le métro , 1960 Viva María , 1965, fins al reportatge Calcutta , 1969, on mantingué la constant d’un profund sentit crític Ha dirigit també Ascenseur pour l’échafaud 1957, premiat a Canes, Les amants 1958, Le feu follet 1963, Le voleur 1965, Le souffle au coeur 1970, Pretty Baby 1978, Atlantic City 1980, My Dinner with André 1981, Au revoir les enfants 1987, Lleó d’Or de Venècia, Milou en Mai 1989, Damage 1992 i Vanya on 42nd Street 1994

Fou membre del servei d’informació militar durant la guerra d’Indoxina, i posteriorment fotògraf de premsa al Vietnam El realisme de la seva càmera imprimí un to estètic a la Nouvelle Vague Fou el principal director de fotografia de Jean-Luc Godard À bout de souffle , 1960 Une femme est une femme , 1961 Vivre sa vie , 1962, etc i de François Truffaut Tirez sur le pianiste , 1960 Jules et Jim , 1962 La peau douce , 1964, i collaborà també amb Jacques Demy i Pierre Schoendoerffer Com a realitzador dirigí  Hoa-Binh 1970, La légion saute sur Kolwezi 1980 i SAS à San Salvador 1983 El 1978…

Fill de l’escultor Paul Belmondo, es formà com a actor al Conservatoire National Supérieur d’Art Dramatique CNSAD Actor de la nouvelle vague , es revelà internacionalment amb À bout de souffle 1959, de Jean-Luc Godard, amb el qual rodà, també, Pierrot le fou 1965 Actuà també a les ordres de P Brook Moderato cantabile , 1960 i F Truffaut La sirène du Mississippi , 1969 A partir de L’homme de Rio 1964, P de Broca, generalment protagonitzà films d’acció o comèdies fetes a la seva mida Borsalino 1970, de J Deray  Le professionel 1981 i  Joyeuses Pâques 1985, de G Lautner  Itinéraire d’un enfant…

Estudià música i posteriorment cinema a l’IDHEC Institut des Hautes Études Cinématographiques Després del curt Le jazz est-il dans Harlem 1969, el 1974 debutà amb una sàtira política France société anonyme , influïda per Jean-Luc Godard Els seus films següents s’emmarquen en el gènere negre Police Python 357 , 1976 La menace , 1977 Série noire , 1979 Le choix des armes , 1981 Fort Saganne , 1984 Le môme , 1986 A partir de Nocturne Indien 1989, drama basat en una novella d’ Antonio Tabucchi , diversificà la seva obra i amb la biografia del músic barroc Marin Marais , Tous les matins du…

Crític de cinema a Gazette du Cinéma i a Cahiers du Cinéma , els anys cinquanta entrà en contacte amb els joves cineastes que crearien la Nouvelle Vague , de la qual ell mateix seria un destacat representant El seu primer llargmetratge, À bout de souffle 1959, constituí una fita del moviment i del cinema en general pel distanciament que aconseguia mitjançant llargs plans seqüència i l’adaptació de tècniques del cinema documental Com aquesta, les seves produccions posteriors, en les quals les fronteres entre gèneres foren sovint qüestionades, suscitaren polèmica per l’esperit iconoclasta i…

Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, estudià amb Carles Guinovart, David Padrós, Brian Ferneyhough i Jonathan Harvey, i es perfeccionà a Lió i París, on s’ha vinculat de manera molt estreta a l’ Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique  IRCAM Resident a París 2002, des del 2013 és professor de composició del curs internacional de composició de l’IRCAM-Centre Pompidou La seva obra es caracteritza per la recerca contínua d’una nova expressivitat sonora i per donar un nou sentit a l’ús dels recursos derivats de l’electrònica És autor d’obres orquestrals, entre…