Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
subglacial
Geomorfologia
Hidrografia
Dit del procés erosiu (per exemple, l’acció de les aigües submarines) i de les formes resultants, que tenen lloc sota el glaç d’una glacera de vall o d’un inlandsis
.
esker
Geomorfologia
Hidrografia
Dipòsit morènic de grava i sorra, estratificat formant crestes estretes i sinuoses que no tenen relació amb la topografia del voltant.
S'originen a dins o a sota del glaç, bé per la deposició a la desembocadura d’un corrent subglacial, bé pel reompliment dels túnels formats per aquests corrents
llac Vostok
Llac
Llac submergit sota el gel a l’Antàrtida.
El científic Andrei Kapitsa apuntà al final de la dècada de 1950 la possible existència d’un gran llac d’aigua dolça sota la base antàrtica soviètica Vostok Científics russos i britànics en confirmaren l’existència el 1996 El llac és sota una capa de gel de 3600 m, té una superfície de 15690 km 2 i una fondària mitjana de 344 m Al febrer del 2012, científics russos aconseguiren per primera vegada perforar el gel fins arribar a l’aigua d’aquest llac subglacial
Grímsvötn

Imatge de l’erupció del volcà Grímsvötn, dia 24 de maig del 2011, facilitada pel programa d’observació de la Terra de la NASA
©
Llac
Volcà
Sistema lacustre-volcànic d’Islàndia, situat a 1.719 m. d’altitud, al sector occidental del casquet glacial de Vatnajökull.
Sota el llac, cobert de glaç, hi ha la cambra magmàtica del volcà, amb una caldera de 35 km 2 Les erupcions que s’han produït són principalment de tipus subglacial, encara que les pressions que es generen poden provocar fissures al glaç per les quals es produeixen erupcions efusives El 1783, a través de la fissura Laki d’uns 27 km de llarg, tingué lloc l’erupció efusiva més important de la història del volcà s’ejectaren 15 km 3 de lava durant set mesos, juntament amb grans quantitats de diòxid de sulfur i àcid fluorhídric, que danyaren la vegetació de l’illa i provocaren la mort per fam d’…
Els relleus glacials dels Països Catalans
Durant el màxim glacial les glaceres del massís de la Maladeta vessaven cap a l’Artiga de Lin pel coll de Tòro de Barrancs, que veiem en la fotografia, el qual quedà modelat amb la forma característica d’un coll de transfluència glacial David Serrat Els refredaments de la Terra ocorreguts durant el Quaternari situaren el nivell altitudinal de les neus permanents un miler de metres per sota del nivell actual, és a dir, entre els 1900 i els 2100 m sobre el nivell de la mar, la qual cosa va fer que algunes de les nostres muntanyes que actualment no tenen glaceres quedessin a prop d’aquest límit…