Resultats de la cerca
Es mostren 292 resultats
les Comes d’Ulldemolins
Antic terme del Camp de Tarragona, que s’estenia pels actuals municipis de Reus (Baix Camp) i de Vila-seca (Tarragonès), al límit amb els de Riudoms i de Cambrils (Baix Camp).
Subsistí fins a mitjan s XIX
les Franqueses de Vilafortuny
Despoblat
Despoblat del municipi de Vila-seca (Tarragonès), entre les Comes d’Ulldemolins, Vila-seca i Vilafortuny.
El terme subsistí fins a mitjan s XIX
correu de ciutat
Història
Correu al servei d’un consell municipal; a les ciutats catalanes, on era anomenat també correu missatge
o simplement missatge
, era utilitzat de fet, per a petites distàncies, i hom el considerava de la mateixa categoria del veguer, el qual havia de substituir en cas de malaltia.
Subsistí fins als decrets de Nova Planta 1707-16
Gràcia
Monestir
Antic monestir servita (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de l’Escala (Alt Empordà), al N de la vila, al camí d’Empúries.
Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins el 1835
danegeld
Història del dret
Impost que els anglosaxons pagaven als pirates i conqueridors danesos.
Fou instituït el 991 i subsistí fins el 1163 per a mantenir un exèrcit permanent
col·legiata de Castellbò
Portalada de Santa Maria de Castellbò
© Fototeca.cat
Col·legiata
Col·legiata secular ( Santa Maria de Castellbò
) radicada a la vila de Castellbò (Alt Urgell), fundada el 1436 com a successora de l’antiga abadia de Santa Cecília d’Elins, les monges de la qual s’havien refugiat el 1392 a Castellbò, des d’on resistiren a la seva supressió, decretada el 1383.
Constava d’un prior i set canonges Subsistí fins al concordat del 1851 Actualment és església parroquial de la vila
Bell-lloc
Monestir
Monestir de canongesses augustinianes ( Sant Bartomeu de Bell-lloc
), a la dreta de la riera de Torrelles, aigua avall i dins el terme de Cantallops (Alt Empordà), conegut des del 1207.
El 1222 una part de la comunitat es traslladà a Peralada, i l’altra part subsistí a Bell-lloc fins el 1391
raval de Sant Salvador
Barri
Barri de Lleida (Segrià), continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat.
L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any
l’Olla
Despoblat
Despoblat del municipi de Marines (Camp de Túria).
Antiga alqueria islàmica, el lloc estigué poblat per moriscs fins el 1609 Fou de la senyoria d’Olocau La caseria subsistí fins al començament del s XX
convent del Corpus Christi
Convent
Antic convent dominicà de Llutxent (Vall d’Albaida), al cim d’un turó (364 m alt.), al nord de la vila.
Fou bastit al segle XV al voltant d’una església construïda el 1335 per a commemorar el miracle dels Corporals de Daroca, i subsistí fins el 1835