Resultats de la cerca
Es mostren 418 resultats
unió substancial
Filosofia
Expressió amb què la filosofia tradicional occidental designava la unió entre cos i ànima, considerada, aquesta segona, com a forma substancial d’aquell.
cosa
Filosofia
Realitat substancial.
L’ús cartesià, en aquest sentit, defineix la matèria com a cosa extensa i l’home com a cosa pensant Generalment, però, hom empra el mot cosa en filosofia moral, en contraposició a les persones, significant que aquestes no poden ésser reduïdes a mitjans
substantiu | substantiva
idea
Part fonamental, substancial, d’una doctrina, d’un raonament, d’una obra, etc.
unió hipostàtica
Cristianisme
Unió substancial de les natures divina i humana en la persona de Jesucrist.
El concepte fou proposat per Ciril d’Alexandria i definit, com a expressió del contingut revelat, pel concili de Calcedònia 451
continu
Filosofia
En la filosofia clàssica, realitat material considerada com un tot les parts de la qual, unides entre elles sense solució de continuïtat, tenen un límit únic i comú.
Oposat al discontinu discretum , el problema del continu continuum condicionà l’especulació cosmològica sobre la constitució de la matèria i les qüestions relatives al moviment i al canvi substancial
davidisme
Filosofia
Moviment filosoficoreligiós, difós durant els s. XII i XIII, inspirat en la doctrina de David de Dinant.
Tot partint de la idea de semblança en les coses substancials, el davidisme afirmava que aquesta només és possible si existeix una única realitat substancial, comuna a tots els cossos i a totes les ànimes Déu mateix
simulació
Dret civil
Alteració aparent de la causa, l’índole o l’objecte veritable d’un acte o contracte.
Quan afecta d’una manera substancial l’objecte d’un contracte, i és convenientment impugnada per la part que ha estat enganyada, es produeix l’anullació del contracte, i la persona perjudicada té el dret de reclamar danys i perjudicis
Eudald Forment Giralt
Filosofia
Filòsof.
Deixeble del filòsof Francesc Canals Vidal, es formà en l’anomenada Escola Tomista de Barcelona Des del 1989 és catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona D’entre els seus treballs cal esmentar Fenomenología descriptiva del lenguaje 1981, Ser y persona 1983 i Persona y modo substancial 1983