Resultats de la cerca
Es mostren 2152 resultats
Lluís de Cabanyelles i Gallac
Història
Governador general de València (1503-22), fill de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa, al qual succeí, i senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait.
El 1519, en produir-se els primers incidents de les Germanies a València, prohibí la reunió de gent, però es mantingué més aviat al marge dels esdeveniments féu un viatge a Flandes fins el 1522, que impedí l’entrada a València dels agermanats comandats per Vicent Peris, en la captura i la mort del qual participà després El succeí en el càrrec el seu germà Jeroni
Teodor I
Cristianisme
Papa (642-649) Succeí Joan IV.
En la lluita contra el monotelisme , s’enfrontà amb el patriarca Pau de Constantinoble, fins al punt que el destituí, si bé la sentència no fou executada
Desideri
Història
Darrer rei longobard (756-774); succeí Astolf.
Aprofitant la política pacifista de l’imperi Carolingi en relació amb els longobards a partir del 768, ocupà els territoris del papa Adrià I, el qual demanà l’ajuda de Carlemany Aquest, després de repudiar la seva muller, filla de Desideri, assetjà Pavia, capital dels longobards, els vencé 773 i s’endugué Desideri presoner a França, on morí 774 La mort de Desideri significà, malgrat els esforços del seu fill, la fi del regne longobard, del qual Carlemany es féu proclamar titular
Abdülaziz
Història
Soldà otomà, germà d’Abdülmecit I, a qui succeí el 1861.
La seva tímida política de reformes centralització administrativa, igualtat de tots els súbdits, reestructuració de les finances i de la instrucció pública provocà alhora l’oposició dels tradicionalistes sobretot militars i funcionaris i la dels constitucionalistes Joves Turcs Això, juntament amb les revoltes nacionals a la península balcànica Montenegro, 1862 Romania, 1861-68 Sèrbia, 1867 Bòsnia i Hercegovina, 1875 Bulgària, 1867 i a Creta 1866-68, així com l’autonomia egípcia 1866, contribuïren a la descomposició de l’imperi Otomà, d’altra banda subjecte a contradictòries influències…
Leònides I
Història
Rei d’Esparta, germanastre de Cleòmenes I, el qual succeí (~488 aC).
Pel fet d’haver defensat, fins a morir, el pas de les Termòpiles , al capdavant d’un reduït exèrcit de 300 homes, davant les forces invasores de Xerxes, es féu mereixedor dels més alts elogis
New Wave
Escalada
Grup d’escaladors creat al principi dels anys vuitanta que succeí els Pirates.
Format per Joan Martí, Nil i Nèstor Bohigas, Enric Lucas, Ricard Herrero i Joan López, obrí vies d’escalada a Catalunya Entre les vies de roca destaquen Star McHara Pedraforca, 1981, Districte de les Bruixes Montserrat, 1982 i Nasti de Plasti Montserrat, 1981 També alliberà vies artificials obertes anteriorment, però la fita més important fou l’ascensió a l’esperó sud-oest del Sharaghar 1982 en un estil pioner Aquesta experiència fou vital en la posterior ascensió en estil alpí a la cara sud de l’Annapurna Central 1984, realitzada per Nil Bohigas i Enric Lucas, que representà l’obertura de la…
Miquel III de Sèrbia
Història
Príncep de Sèrbia (1839-42 i 1860-68).
Fill petit de Miloš I de Sèrbia, succeí el seu germà Milan II, que no arribà a regnar ni un mes Destronat perquè havia intentat de cercar l’ajut de Rússia, s’exilià, però tornà a Sèrbia el 1858 quan el seu pare recuperà el tron, i el succeí a la seva mort Emprengué una sèrie de reformes i fou assassinat pels sicaris dels Karadjordjević El succeí el seu net Milan IV, que esdevingué el primer rei de Sèrbia Milan I de Sèrbia
John Maurice Clark
Economia
Economista nord-americà, professor de la Universitat de Colúmbia, on succeí el seu pare J.B.Clark.
El 1936 fou també president de l' American Economic Association i, des del 1947, fellow de l’Econometric Society La seva contribució més important és l’estudi dels aspectes dinàmics d’una economia de mercat i les seves relacions amb els models de teoria estàtica En Studies in the Economies of overhead Costs ‘Estudis sobre les economies dels costs generals’, 1923, la seva obra principal, introdueix els costs com a factor determinant i distingeix entre costs socials i costs privats Estudià el concepte d’accelerador i el seu impacte en els cicles A Soundings in Non-Euclidean Economics 1921…
Dídac Covarrubias i Sanç
Història
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1598-1607); succeí en el càrrec el valencià Simó Frígola.
Pertanyia a l’orde de Montesa —del qual era assessor general— i al consell reial de Felip II Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs Mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent
Joan Andreu
Matemàtiques
Apologista i matemàtic morisc, fill de l’alfaquí Abdal·là, el qual succeí en el càrrec.
Convertit al cristianisme 1487, prengué el nom de Joan Andreu i fou ordenat de sacerdot Dedicat a l’evangelització dels musulmans de Granada 1500 i dels moriscs d’Aragó, traduí l' Alcorà de l’àrab a l’aragonès per encàrrec del bisbe de Barcelona Martín García i escriví, per manament de l’inquisidor general Lluís Mercader, un tractat apologètic, Confusión de la secta mahomética y de Alcorán 1515, reeditat diverses vegades i traduït a l’italià, el francès, l’alemany i el llatí És autor d’un tractat d’aritmètica per a ús mercantil, en castellà 1515, que dedicà al comte d’Oliva
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina