Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Ramon Maria Roca i Sastre
Ramon Maria Roca i Sastre
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista.
Estudià i es llicencià a Barcelona el 1921 S'especialitzà en dret hipotecari i en dret successori, especialment dins el dret català Fou notari i registrador de la propietat Cursà la carrera judicial i fou nomenat magistrat del Tribunal de Cassació de Catalunya Redactà en gran part la secció de dret successori de la Compilació del dret civil especial de Catalunya aprovada el 1960 El 1972 fou investit doctor honoris causa de la Universitat de Barcelona És autor de més de 200 treballs, entre els quals destaca el tractat Derecho hipotecario 1968 Fou president de l’…
batalla de Toro

batalla de Toro Litografia de Francisco de Paula van Halen (vers 1850)
Biblioteca Nacional de Portugal
Història
Militar
Enfrontament bèl·lic entre les forces d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, d’una banda, i la coalició integrada per Alfons V de Portugal i una part de la noblesa castellana, de l’altra (1 de març de 1476).
El problema successori esdevingut arran de la mort 1474 d’Enric IV de Castella enfrontava en una guerra civil els partidaris de la germana del monarca, Isabel, i els de la filla d’Enric IV, Joana, anomenada la Beltraneja El rei portuguès, ajudat per Lluís XI de França , prengué partit per Joana i envaí Castella Assetjats els portuguesos i els partidaris de Joana a la vila de Toro, després d’infructuoses negociacions tingué lloc la batalla a Campo Peláez, prop del Duero, que conclogué d’una manera favorable al bàndol isabelí, amb la qual cosa restà resolt el problema …
cridat | cridada
altius non tollendi
Dret civil
Locució que significa ‘no aixecar més alt’ usada per a designar la servitud que grava una finca a favor d’una altra, prohibint al propietari de la primera d’edificar a més d’una determinada alçària.
És una servitud voluntària que neix per contracte i que pot procedir també d’un gravamen successori
llei de les Dotze Taules
Dret romà
Nom donat al conjunt de disposicions redactat per dues comissions de decemvirs presidides per Api Claudi (451-450 aC), aprovat pels comicis centuriats i gravades en dotze taules, fixades al fòrum.
Constitueix el document legislatiu més antic del dret romà, les normes del qual tracten temes de dret processal, familiar, successori, penal, de propietat i públic
curador de l’herència jacent
Dret
Persona designada pel jutge, a instància de l’hereu cridat pel causant quan aquest no ha nomenat marmessor amb facultat per administrar, amb la finalitat de representar i administrar l’herència quan aquesta és sense titular.
La manca d’acceptació provoca que l’herència sigui vacant o jacent, segons la terminologia heretada del dret romà, perquè segons el sistema successori català és necessària l’acceptació per tal que el cridat es convertixi en hereu
Pragmàtica Sanció
Història
Resolució presa per les Corts espanyoles (1789), seguint una proposta de Campomanes, per la qual hom no feia distinció de sexes en la successió al tron i derogava la llei sàlica.
Carles IV no arribà a publicar-la, però ho feu Ferran VII 1830, quan Maria Cristina esperava la futura Isabel II Això provocà el plet successori d’on nasqué el carlisme Després dels fets de La Granja , Isabel II accedí al tron 1833 —sota la regència de la seva mare—, cosa que menà a la primera guerra Carlina
família matrimonial
Dret
Família constituïda a partir del matrimoni contret segons les disposicions legals.
Li és concedida la plenitud dels drets, tant pel que fa a les relacions conjugals com a les paternofilials i a les parentals La família matrimonial s’estructura en l’ordre patrimonial a partir del règim econòmic conjugal, que, a Catalunya, segueix el sistema anomenat de separació de béns, i del règim successori, que, en el dret català, es fonamenta en la institució de l'hereu
Joan Martí i Miralles
Història del dret
Jurisconsult.
Es llicencià en dret a Barcelona Bibliotecari del Collegi d’Advocats, féu el catàleg de la Biblioteca Fou un dels redactors del projecte d’apèndix del dret civil català al Codi Civil espanyol 1930 Fou membre del tribunal de cassació de Catalunya 1934 Pel rigor i la profunditat, es destaquen els seus treballs La qüestió de la parceria 1914 i Principis del dret successori 1925
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina