Resultats de la cerca

Port fluvial, té indústries de tractament del cotó i químiques Nucli important dels sudistes durant la guerra de Secessió, hagué de capitular 1863 davant les tropes nordistes d’USGrant

Dissetè president dels EUA 1865-68, succeí Abraham Lincoln Simpatitzant amb certes tesis sudistes, s’oposà al programa de reconstrucció després de la guerra civil, però pogué impedir que el Congrés aprovés l’esmena 14, per la qual hom prohibia qualsevol limitació als drets dels ciutadans 1866 Acusat d’haver violat una llei votada pel Congrés, hom li aplicà l’ impeachment , però fou absolt

Fou diputat, senador i ministre de la guerra 1853-57 Partidari decidit dels drets dels estats i de l’esclavatge, en esclatar la guerra de Secessió fou elegit president de la Confederació 1861 Dirigí enèrgicament l’esforç de guerra, traslladà la capital a Richmond i rebutjà tots els intents de pau La derrota de les forces sudistes l’obligà 1865 a fugir Capturat i empresonat 1865-67 es retirà, malalt, al Canadà, però tornà als EUA el 1869 sense cap càrrec en contra Escriví Rise and Fall of the Confederate Governement 1881

Lluità contra els indis 1832 i fou diputat whig per Illinois 1834-42 Es graduà en dret i s’oposà a la guerra contra Mèxic i a la creació del districte federal de Washington, per la qual cosa no fou elegit senador El 1854 es pronuncià contra l’esclavitud als estats del NW i a favor de la fórmula federal, i el 1856 entrà al partit republicà Malgrat no haver estat elegit senador, s’enfrontà al demòcrata esclavista Stephen Arnold Douglas Lincoln fou elegit president el 1860, i aleshores els estats sudistes se separaren i formaren la Confederació Sudista L’expansió industrial i…

El punt fonamental de discòrdia era l’esclavitud El Nord volia abolir-la o almenys que no es propagués als nous estats de la Unió El Sud, contràriament, volia mantenir-la i estendre-la Durant anys les tensions s’havien resolt a base de compromisos provisionals Però l’elecció d’A Lincoln —decidit abolicionista— com a president de la Unió 1859 provocà la separació d’onze estats del Sud, que constituïren la Confederació Sudista , i el desencadenament de la guerra, que tingué tres fronts El front de l’E, entre Washington i la capital confederada, Richmond, que no era gaire lluny, fou estacionari…

Situada a la riba esquerra del Potomac, prop de l’aiguabarreig amb l’Anacostia, la seva planta, inspirada en els jardins de Versalles, és centrada en dos punts fonamentals, la Casa Blanca residència del president i el Capitoli seu del congrés, des dels quals parteixen radialment les grans avingudes diagonals, que duen el nom de cadascun dels estats de la Unió Típica ciutat de funcions politicoadministratives, l’expansió ininterrompuda de l’administració federal l’ha transformada en una veritable metròpolis, que s’escampa pels dos estats veïns, fins al punt que alguns serveis administratius…

La capital és Atlanta El relleu presenta dos sectors ben diferenciats el NW, muntanyós, format pels contraforts apalatxians, i la resta de l’estat, ocupat per la plana, que, inclinada de NW a SE, és formada per material argilós i calcari La costa és baixa De clima subtropical, la mitjana de pluviositat anual és de 1 250 mm El sistema fluvial és determinat per l’existència del Blue Ridge, al NW altitud màxima 1 453 m al pic Brasstown Bald, que obre dos vessants, sobre l’Atlàntic i el golf de Mèxic, respectivament Grans extensions forestals pins, roures, faigs prop de 2/3 del territori hi…

La capital és Baton Rouge Limita al N amb l’estat d’Arkansas, a l’E amb el de Mississipí i a l’W amb el de Texas El relleu és pla, format per amples planes alluvials del baix Mississipí, el seu delta i el seu afluent, el Red, que travessa l’estat la costa és baixa i pantanosa El clima és humit i molt calorós, sobretot a la regió costanera La població és formada pels descendents dels colons d’origen francès i britànic En el període de 1950-60 tingué un augment demogràfic del 21,3%, mentre que el de 1960-70 fou del 10,5%, el de 1970-80 del 15,5% En la dècada següent, l’increment no fou de més…

De fet és una forma activa d’etnocentrisme, comuna a tots els grups humans El racisme blanc és un fenomen relativament recent, iniciat als segles XV i XVI i que culminà al segle XX amb les doctrines imperialistes Alguns autors anglesos —R Kipling n’és el representant més contemporani— defensaren, influïts pel darwinisme, el destí de les nacions d’Occident com a potències civilitzadores en una concepció eurocèntrica i colonial del món A França, Henri de Boulainvilliers havia estat ja l’iniciador —amb les seves obres, totes pòstumes— de la formulació teòrica del racisme, en intentar demostrar…