Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
sulfamidoteràpia
Tractament amb sulfamides.
sulfametoxazole
Farmàcia
Química
Sulfamida, estructuralment relacionada amb el sulfisoxazole, que té un punt de fusió de 167°C.
Actua, com totes les sulfamides, impedint la transformació del PABA en àcid fòlic L’absorció per via oral és ràpida en una proporció de 85% i l’eliminació no és total fins després de 72 hores L’ús de les sulfamides és actualment limitat perquè hom disposa d’altres productes més eficaços La seva importància està en la combinació que forma amb el trimetoprim cotrimoxazole
sulfamida

Farmàcia
Química
Nom genèric d’un grup de substàncies derivades de la sulfanilamida, de fórmula general
on R i R´ són radicals orgànics variables.
Les sulfamides són emprades en terapèutica antiinfecciosa com a bacteriostàtics des del 1934 Aquesta acció fou descoberta per Domagk el 1932 en estudiar l’acció antiinfecciosa d’un grup de colorants azoics, sintetitzats per Klarer i Nietzsch, sobre ratolins infectats amb l’estreptococ β-hemolític El primer compost emprat en clínica fou el prontosil El fet fou publicat l’any 1935 i estudiat a l’Institut Pasteur de París, per Nitti, Bovet i el matrimoni Trefouël, que descobriren que l’efecte del prontosil in vivo era degut a la sulfanilamida, activa in vivo i in vitro , que es…
àcid metanílic
Química
Àcid obtingut per reducció de l’àcid 3-nitrobenzensulfònic.
La seva sal sòdica és emprada en l’obtenció de colorants i en la síntesi de sulfamides
antivitamina
Farmàcia
Substància d’estructura semblant a les vitamines, però d’acció antagònica.
Les antivitamines, segons sembla, actuen per substitució Tenen importància en quimioteràpia, per tal com alguns agents quimioteràpics, per exemple, les sulfamides, actuen bacteriostàticament pel seu caràcter antivitamínic
uliron
Farmàcia
Una de les primeres sulfamides emprades.
És una substància blanca poc soluble en aigua i soluble en alcohol Pot produir cristallúria renal
restrenyedor
Farmàcia
Dit del producte que retarda la velocitat de trànsit del contingut intestinal.
És anomenat també antidiarreic o anexosmòtic Pot actuar sobre el sistema nerviós vegetatiu belladona, sobre la musculatura intestinal opi, per coagulació de proteïnes taní, per absorció de tòxics carbó o per destrucció de la flora patògena intestinal sulfamides, neomicina
nefrotoxicitat
Medicina
Activitat d’algunes substàncies que, en quantitats petites i en funció de la seva composició química, poden provocar lesions o malalties renals.
Alguns antibiòtics, especialment les sulfamides i la gentamicina, poden ocasionar alteracions de la nefrona en tractaments relativament curts L’ús crònic d’alguns analgèsics pot produir canvis inflamatoris en els ronyons En cas d’insuficiència renal, augmenta el risc de nefrotoxicitat de la majoria de medicaments i cal ajustar-ne la dosi
metahemoglobinèmia
Patologia humana
Acumulació patològica en la sang de metahemoglobina que es produeix per la transformació del ferro ferrós (Fe**) a ferro fèrric (Fe***) tot produint una desnaturalització de l’hemoglobina, que es torna incapaç de transportar oxigen als teixits.
En condicions normals aproximadament un 1% de l’hemoglobina es troba en forma de metahemoglobina diferents enzims asseguren la seva transformació permanent a hemoglobina funcional Les causes més freqüents poden ésser adquirides per tòxics, com clorats, anilines, nitrats i sulfamides, i constitucionals per un dèficit congènit de diaforases o per una anomalia hereditària de l’hemoglobina La manifestació clínica principal és la cianosi
sulfanilamida
Farmàcia
Química
Amida de l’àcid sulfanílic.
És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en aigua i soluble en els solvents orgànics, que es fon a 165°C Hom l’obté per condensació del clorur de N -acetilsulfanilil amb amoníac, seguida d’hidròlisi de l’amida protegida És emprada en la indústria farmacèutica en la preparació de les diverses sulfamides La sulfanilamida presenta activitat antistreptocòccica, i produeix uns efectes secundaris que la fan poc recomanable