Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
Economia
Institució fundada a Barcelona el 1940, amb el propòsit de fomentar la investigació, l’estudi i la divulgació de les ciències econòmiques i financeres i llurs afins, així com la col·laboració i assessorament als organismes oficials i entitats públiques en les matèries pròpies de la seva especialitat.
El 1958 foren aprovats els estatuts actuals Consta de 40 acadèmics numeraris, 7 supernumeraris, 1 d’honor i 44 corresponents És dividida en quatre seccions A més d’altres publicacions, edita els Anales , que recullen les aportacions acadèmiques en cada curs
cambrer secret
Cristianisme
Dignatari o oficial eclesiàstic de la cort pontifícia, nomenat per a cada pontificat, al servei familiar i personal del papa (almoiners, bibliotecaris domèstics, secretaris personals, d’ambaixades, dels breus, etc) o de l’avantcambra.
Per tal com participen en la mensa papal, són anomenats cambrers secrets participants hi ha, a més, gran nombre de cambrers secrets supernumeraris , no remunerats Són també cambrers secrets els mestres de cerimònies Vesteixen sotana i mantell de color violeta i tenen el tractament de monsenyor
cambrer secret de capa i espasa
Cristianisme
Dignatari o oficial laic de la cort pontifícia, com el furrier major, el cavallerís major, el superintendent general de correus, etc (oficis hereditaris, vinculats a algunes famílies romanes), el secretari laic d’ambaixades i els comandants i altres oficials de les guàrdies noble i suïssa.
Tots aquests són considerats participants Són cambrers secrets de capa i espasa, també, els oficials laics al servei de l’avantcambra ho són supernumeraris , encara, un gran nombre de persones, nobles o no, nomenades de per vida El nom prové de l’uniforme de cerimònia, amb capa negra i espasa
sala de ‘millones’
Història
Comissió permanent de les corts castellanes creada, al final del segle XVI, per a recaptar el nou impost per milions de ducats, integrada per membres de les corts.
El 1694, quan fou suprimida la diputació del regne de Castella, se'n considerà continuadora Al segle XVIII tenia sis diputats titulars —un per Catalunya i Mallorca des del 1767—, un de suplent i tres de supernumeraris Perdurà fins el 1834 amb la proclamació de l’Estatut Reial, les seves funcions foren traspassades de nou a les corts generals
Real Academia de Ciencias Morales y Políticas
Institució fundada el 1857 a Madrid amb l’objectiu de conrear les ciències morals i polítiques.
Els seus primers membres procedien dels ambients liberals D’acord amb els estatuts actuals, aprovats el 1970, es divideix en quatre seccions ciències filosòfiques, ciències polítiques i jurídiques, ciències socials i ciències econòmiques Consta de 36 acadèmics numeraris, de 30 corresponents espanyols, d’honoraris i corresponents estrangers, i de supernumeraris procedents de la classe de numeraris Publica uns Anales Disposa d’una biblioteca de 60000 volums
diputació del regne
Història
Comissió permanent de les corts castellanes sorgida al començament de l’edat moderna per tal de dur a terme la recaptació dels serveis votats, atesa la insuficiència de les rendes ordinàries; també s’ocupava de les alcabalas
.
Es componia de tres membres de les corts Suprimida la diputació el 1694, la sala o comissió de millones , integrada igualment per membres de les corts, es considerà continuadora seva i així es mantingué durant el govern borbònic amb sis diputats titulars, un per Catalunya i Mallorca des del 1767, un suplent i tres supernumeraris Aquest organisme exercia aleshores la funció de les antiges corts castellanes, bé que reduïda a la votació dels millones i als diversos aspectes pròpiament honorífics El 1834, amb la proclamació de l’Estatut Reial, les seves funcions foren traspassades de…
polidactília
Patologia humana
Anomalia congènita consistent en l’existència de dits supernumeraris.
arc de sant Martí
Esquema de la formació de les gotes d’aigua de l’arc de Sant Martí
© Fototeca.cat
Meteorologia
Fenomen meteorològic consistent en l’aparició d’un o més arcs acolorits, concèntrics al voltant de l’antisol, quan una cortina de gotes d’aigua en forma de pluja, boirina, ruixada, etc., és il·luminada pel sol.
Cada un dels arcs és format per la gamma de radiacions visibles disposades com en l’espectre, però menys nítides que en aquest És produït en reflectir-se a la superfície interior de les gotes els diversos raigs produïts en descompondre's per refracció la llum blanca quan aquesta travessa la superfície anterior de les gotes, i que l'ull humà interpreta com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat Si els raigs solars efectuen una sola reflexió interna dona l' arc principal , vermell a la vora exterior i violeta a l’interior, a uns 40-42º al voltant del seu centre Si efectuen…
orde de la Garrotera
Història
Orde cavalleresc, el més important d’Anglaterra.
Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres La festa anual de l’orde se celebra a Windsor el dia de Sant Jordi Les insígnies…
polígnat
Patologia humana
Dit del monstre caracteritzat per la presència d’apèndixs en el maxil·lar inferior, que tenen l’aspecte de maxil·lars supernumeraris.