Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
superstició
Excessiva reverència o por a les coses desconegudes i misterioses.
superstició
Religió
Atribució d’una força oculta i sobrenatural a objectes i esdeveniments que, per llur natura, no la posseeixen.
Difícil de definir, és un concepte relatiu i subjectiu que pot incloure des de creences en desacord amb la religió oficial fins —per a una mentalitat racionalista— la mateixa religió En general, hom pot dir que respon a exigències que no troben satisfacció en la religió oficial o en supervivències de fases religioses anteriors L’actitud del cristianisme ha estat, d’una banda, la de perseguir-la com a esgarriadora prohibició de la màgia, de l’ocultisme, etc, bé que en la majoria de casos de pràctiques molt esteses rogatives, exvots, medalles, santuaris, etc l’ha integrada en la pròpia litúrgia
superstició
Creença religiosa considerada com a irracional i esgarriadora.
Johann Tetzel
Cristianisme
Predicador alemany.
Dominicà 1490 i prior de Glogau, predicà a les regions de Magdeburg i Halberstadt la indulgència destinada a la construcció de Sant Pere del Vaticà 1516 La superstició popular que fomentà provocà la reacció de les 95 tesis de Martí Luter 1517, a les quals replicà amb 122 contratesis
Vigilanci
Literatura catalana
Escriptor.
Fou ordenat prevere a Barcelona, segons sembla, on potser fou company del poeta cristià Paulí de Nola Després d’un viatge a Jerusalem per a visitar sant Jeroni, retornà a les Gàllies, on escriví un tractat contra la superstició i el culte de les relíquies, el celibat i la pobresa dels monjos, que fou refutat per sant Jeroni el 406
João Araújo Correia
Literatura
Escriptor portuguès.
Estudià medicina i exercí com a metge rural a la seva regió, Tras-os-Montes, on se situa la seva obra i de la qual incorporà els dialectalismes Quant a la temàtica, hi recollí els elements propis del ruralisme superstició del poble, lluita per la terra, etc Contos Bárbaros 1939, Contos Durienses 1941, Terra ingrata 1946, Horas mortas 1968, Tempo revolvido 1974, Outro Mundo 1980, etc Publicà també assaigs literaris i etnogràfics Linguagem Médica Popular Usada no Alto Douro , 1936 Por amor da nossa fala , 1957 O Elemento Água na Sabedoria Popular , 1957, etc
Anxel Fole
Literatura
Narrador gallec.
Amb un gran domini del llenguatge i amb l’ús amesurat de les possibilitats expressives de la parla rural, compongué narracions on un món de misteri i de superstició troba una expressió culta, a la manera d’un Poe rural gallec L’humor, l’expressivitat i la captació matisada de tipus i d’ambients en fan un dels escriptors gallecs actuals més llegits La seva obra narrativa és recollida en els llibres A lus do candil 1953 i Terra Brava 1955, Contos da neboa 1973 i Historias que ninguén cré 1981 També ha conreat el teatre Pauto do demo , 1958
Persi
Literatura
Poeta satíric llatí.
D’origen etrusc, pertanyia a l’ordre eqüestre i posseïa notables riqueses, que li permetien de gaudir d’una bona posició i bones relacions Visqué enmig de la societat neroniana, de la qual criticà els costums, i formà part del cercle estoic Amic de Lucà i del filòsof Cornut que fou l’editor de la seva obra pòstumament, escriví sis Saturae ‘Sàtires’, traduïdes al català per Miquel Dolç, 1954, que apleguen un conjunt de 650 hexàmetres, ultra un prefaci en versos coliàmbics, d’autenticitat dubtosa L’estil és horacià, bé que remodelat pel pensament estoic i amb un llenguatge planer quant a la…
geni
Religió
Ésser sobrenatural amb poders màgics.
Entre els pobles primitius els genis solen tenir una funció subalterna respecte als déus Sovint hom els ordena jeràrquicament i els concep com l’essència oculta de les coses i àdhuc com a esperits preexistents dels quals procedeix la vida de cada home Hi ha genis de la natura dels boscs, dels rius, de les fonts, de les muntanyes, etc, així com del matrimoni i de la família, de la vida i de la mort, etc Objectes de tota mena de superstició —cal no indisposar-los, car són volubles i capriciosos—, llur favor és cercat mitjançant les pràctiques màgiques més diverses En la mitologia romana, on…
Pedro Ángel de Tarazona
Història
Periodisme
Erudit i periodista.
Agent de negocis establert a Barcelona, el 1761 publicà una Carta erudita que contiene un breve compendio de las virtudes morales i potser el Caxón de sastre cathalán El 1762 edità el Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico , on, influït per BJFeijoo i JFde Masdéu, combaté la superstició i intentà d’analitzar críticament els fenòmens de la natura i de la història inclogué, també, per primera vegada, una secció d’actualitat, amb informació econòmica, sobre el moviment del port, vendes de cases, etc Hom l’ha considerat, per aquest motiu, un precursor…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina