Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i el 1909 debutà al Teatro Colón, de Buenos Aires, dirigida per Joan Goula El 1912 es presentà al Liceu Actuà als principals teatres d’òpera del món La qualitat extraordinària de la seva veu i de la seva vocalització li permeté de cantar Il barbiere di Siviglia, La Cenerentola i L’italiana in Algeri , de Rossini, en llur versió original També tingué en el seu repertori L’heure espagnole , de MRavel, Carmen , de Bizet, Samson et Dalila , de Saint-Saëns, Mignon , de Thomas, etc Collaborà amb Maria Barrientos La seva dedicació al lied fou també molt…

Estudià al Conservatori de Barcelona i a quinze anys debutà al Teatre Colón de Buenos Aires amb una òpera de CA Stiattesi, com a membre integrant de la companyia de J Goula Un any després intervingué en l’òpera Carmen , a Itàlia, i interpretà el paper d’Octavian en l’estrena italiana d' El cavaller de la rosa a l’Òpera de Roma El 1912 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Samsó i Dalila i consolidà definitivament la seva projecció com a mezzosoprano en l’àmbit internacional Actuà amb èxit a l’Havana 1914 i en teatres dels Estats Units, Itàlia debutà a la Scala de Milà el 1925, París i Londres,…

Collaborà en nombroses publicacions d’adults i d’infants i illustrà centenars de llibres La seva obra, amplíssima i popular, sobresortí per l’encert expressiu, una extraordinària habilitat tècnica i seguretat artística Reflecteix les formes de vida de la societat catalana dels tres primers decennis del segle XX a través d’un gran poder de síntesi Abandonant la seva primera formació, castellana, — era fill d’un militar — , s’integrà plenament en l’esperit d’un poble que es trobava en un moment de recuperació de la seva personalitat Començà a publicar el 1902 al Cu-cut , on hi ha una bona part…

El 1914 actuà a Carmen , al costat de Concepció Supervia i Mercè Capsir, al Gran Teatre del Liceu Aquell mateix any cantà, també amb Supervia, a Samsó i Dalila Aviat s’especialitzà en papers wagnerians de tenor Siegmund, Parsifal, Tristany, Sigfrid, que cantà al Liceu, al Coliseo dos Recreios de Lisboa, al Teatro Reggio de Torí o al Teatro Real de Madrid El 1918 estrenà La llama , obra pòstuma de José María Usandizaga Enregistrà diversos fragments d’òperes de R Wagner, G Puccini i R Leoncavallo i cantà per darrera vegada al Liceu el 1926, amb unes memorables…

Format a Barcelona amb Josep Barberà i Guillem Garganta, amplià estudis a París amb Isidore Philipp Estudià harmonia i composició amb Barberà i Josep Muset Fou president de l’Institut d’Estudis Musicals 1932 Des del 1940 fou director i catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i desenvolupà una tasca pedagògica molt important Efectuà una carrera com a solista, i es dedicà preferentment a la música de cambra Enregistrà discs amb Concepció Supervia, Emili Vendrell, Henri Lewkowicz i Concepció Badia Fou autor d’obres corals, cançons, sardanes i…

Estudià a la seva ciutat natal, on el 1921 debutà al Teatre Tívoli cantant La bohème Entre el 1926 i el 1927 es presentà en diverses ciutats italianes com ara Roma, on cantà al Teatro Argentina L’Italiana in Algeri , de G Rossini -al costat de Conxita Supervia-, o Milà, on enregistrà una versió de Rigoletto amb la companyia de la Scala El 1929 estrenà a Madrid Los claveles , de J Serrano Simeón, i La ventera de Alcalá , de P Luna A partir dels anys trenta s’especialitzà en el repertori de sarsuela i opereta, i obtingué grans triomfs arreu de l’Estat espanyol, com per exemple en…

Féu estudis de dret, inacabats per la Revolució del 1868 Fou propagandista del republicanisme amb Lletget i Eusebi Corominas i home de confiança de Santiago Soler i Pla al ministeri d’ultramar 1873-74 A Barcelona esdevingué crític musical de la Gaceta de Cataluña i de La Publicidad Milità successivament en el possibilisme de Castelar i a la Unión Republicana de Salmerón Amic íntim de Gayarre i de Pauleta Pàmies, estigué molt lligat a l’empresa del Teatre del Liceu de Barcelona, per a la qual gestionà l’estrena de Falstaff amb el mateix Verdi a Itàlia, i també l’actuació a Barcelona dels…

Vida Estudià amb V Pastallé a Sallent i més endavant amb G Garganta a Barcelona i amb I Philipp a París Abans de la guerra civil de 1936-39, actuà com a solista amb la Banda Municipal de Barcelona i amb l’Orquestra Pau Casals L’any 1932 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu, institució que dirigí després de la guerra civil durant gairebé cinquanta anys Dugué a terme una important carrera com a acompanyant amb V dels Àngels, C Badia, F Callao, C Callao, M Caballé, C Supervia, R Torres i E Vendrell, entre d’altres Tocà en grups de música de cambra juntament amb alguns dels…

El 1837 fou creada, per iniciativa de Manuel Gibert, la Sociedad Dramática de Aficionados per al conreu de les arts teatrals al desafectat convent de Montsió, al Portal de l’Àngel Al febrer del 1838, Gibert i una sèrie de socis decidiren donar una orientació pedagògica al centre i promoure l’ensenyament musical, teatral i de l’òpera italiana, i aquesta societat prengué el nom de Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés, al qual aviat s’afegí "de SM la Reina Isabel II" Les representacions escèniques, tant teatrals com d’òpera, eren a càrrec dels alumnes, finançades amb les aportacions dels socis…