Resultats de la cerca

La capital és Kingston upon Thames

Fill d’un teixidor, estudià a la Universitat d’Oxford, de la qual esdevingué vicecanceller 1600, 1603 i 1605, malgrat les dificultats que li crearen les seves tendències puritanes Fou un dels redactors de la Bíblia anglicana patrocinada per Jaume I d’Anglaterra Defensor de la monarquia hereditària, fou nomenat arquebisbe i primat d’Anglaterra Com a tal, coronà Carles I 1625, però s’oposà a l’absolutisme radical del nou rei i fou destituït pel duc de Buckingham

Fou un dels primers que aplicà mètodes selectius en l’obtenció de cultius bacterians purs i, juntament amb GIngram, establí la necessitat d’un factor de creixement la vitamina K per als cultius de determinats microorganismes El 1915 descriví la destrucció de l’estafilococ piogènic per un agent filtrable el bacteriòfag, del qual no reconegué la natura viral, contràriament a Fd’Herelle, amb qui es disputà la prioritat de la descoberta

Músic imprevisible, de ben petit ja tocava una guitarra que s’havia fet ell mateix Influït per Chet Atkins, s’aficionà al rhythm-and-blues i actuà en diversos grups A partir del 1965 formà part dels Yardbirds, en què entrà en substitució d’Eric Clapton, i en feu un grup innovador Més tard tocà sol i endurí el so, i posteriorment formà grup amb Rod Stewart veu i Ron Wood baix Després de retirar-se durant una temporada a causa d’un accident de cotxe, tornà als escenaris amb un dels grups de renom dels anys setanta, juntament amb Tim Bogert i Carmine Appice El 1975, després de rebutjar l’oferta…

William de Warenne — 1089 arribà a Anglaterra el 1066 amb Guillem el Conqueridor, i fou el primer comte de Surrey Els seus successors, William de Warenne 1071 — 1138, segon comte de Surrey, i William de Warenne — 1148, tercer comte de Surrey, participaren activament en les lluites polítiques de llur temps Un altre membre de la família, John de Warenne 1231 — 1304, lluità al servei d’Eduard I a Galles i fou lloctinent a Escòcia La família s’extingí amb la mort de John de Warenne 1286 — 1347

Estudià llengües clàssiques a Oxford Posteriorment estudià cant a Londres, on fou deixebla de L Cash, i debutà en un recital el 1974 Interessada per la música antiga, ha collaborat amb A Parrott, A Rooley i C Hogwood, destacant-se especialment en el repertori anglès del Renaixement i el Barroc El 1978 feu una gira pels EUA El 1989 cantà Orlando , de GF Händel, sota la direcció d’A Parrot El 1993 actuà amb èxit als Proms Concerts de Londres i el 1996 ho feu al London Barbican amb obres de H Purcell Ha obtingut diversos premis i ha protagonitzat nombrosos enregistraments d’obres de C Monteverdi…

Advocat de professió, estudià violí a Gosport i aprengué a tocar l’orgue de manera autodidàctica A Salisbury ocupà la plaça de violí solista d’una orquestra no professional El 1787 es traslladà a Chichester, on dirigí una orquestra d’aficionats i compongué música per a les principals esglésies de la ciutat La seva extensa obra comprèn simfonies, obertures, concerti grossi i música de cambra, així com anthems i nombroses peces de música religiosa Publicà Cathedral Chant Book 1804, un recull de música per a la litúrgia anglicana, i l’assaig A comparison beetween the Ancient and Modern Styles of…

Filla de Gustav Holst, del qual escriví una biografia 1938, estudis i catàlegs sobre la seva obra, rebé una acurada educació musical al Royal College of Music, on fou deixebla de R Vaughan Williams Tingué una part molt activa en la promoció d’activitats musicals a la Gran Bretanya directora de la secció musical de l’Arts Center de Dartington Hall 1943-51, directora del Festival d’Aldeburgh 1956-77 i fundadora i directora 1953-67 del cor The Purcell Singers Des del 1952 collaborà amb Benjamin Britten, amb el qual escriví The History of Music 1958 També és…

Feu estudis musicals a Eastbourne del 1888 al 1895 Posteriorment treballà com a organista i director de cor en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1913 es traslladà al Canadà i fou nomenat cap del departament de teoria al Conservatori de Toronto, ciutat on el 1914 començà a treballar com a professor adjunt a la universitat A partir del 1921 fou mestre de capella a l’església de Santa Maria Magdalena, lloc que ocupà fins a la seva mort Com a compositor, el seu estil primerenc demostra clarament una sòlida formació i l’assimilació total del llenguagte musical del final del segle XIX…