Resultats de la cerca

S’inicià en l’estudi de la trompa, però poc després es passà al cant Fou alumne d’A Rossi, A Boni i B Osidi Debutà el 1818 a Cento amb La Contessa di Colle Erboso , de P Generali, i els tres anys següents cantà a Mirandola, Corregio, Piacenza, Nàpols, Liorna i Torí La tempora da del 1822 es presentà a la Scala, on interpretà Adele ed Emerico , de S Mercadante, i Matilde di Shabran , de G Rossini, i estrenà Chiara e Serafina , de G Donizetti La seva intensa activitat el portà a participar en l’estrena d’obres de Donizetti - L’aio nell’imbarazzo Roma, 1824, Don Pasquale París, 1843-, V Bellini…

Jugà en la posició de collocadora i també de rematadora Vestí la samarreta de l’Agrupació Esportiva Cornellà fins el 1982, any que l’equip es convertí en l’Espanyol-Cornellà Es retirà temporalment per maternitat la temporada 1985-86 En el seu palmarès destaquen quatre Lligues 1980, 1982, 1988, 1991 i cinc Copes de la Reina 1982, 1984, 1986, 1990, 1992 Formà part de la selecció espanyola la dècada de 1980 i disputà diversos campionats internacionals, entre els quals, l’Spring Cup

Sacerdot 1760, prefecte d’estudis del collegi irlandès de Roma 1763 i de l’austrohongarès, es traslladà a Pavia 1781, on ensenyà ètica Vinculat a l’església jansenista d’Utrecht i representant principal del jansenisme a Itàlia, preparà, dirigí i divulgà el sínode de Pistoia 1786, on exposà també la seva disciplina jurisdiccionalista Políticament es troba a cavall entre l’absolutisme i el republicanisme Més que original, fou divulgador fecund, com ho mostren els 41 volums de les seves obres

Probablement clergue Autor d’un tractat del blasó o armorial en català, compost durant el regnat de Carles V en 1516-19 publicat en 1961/62 Utilitzà fonts italianes i franceses Ha estat identificat amb Pere de Clariana-Seva, doctor en drets i assessor de l’audiència de Barcelona

Especialitzat en salts d’esquí, al final dels anys setanta i principi dels vuitanta, participà en proves de la Copa del Món de l’especialitat Fou membre de l’equip espanyol i participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Sarajevo 1984 Fou collaborador de la revista d’esquí Skirev

Jugà al Centre d’Esports Sabadell i al Futbol Club Atlètic durant la dècada de 1920 Fou vicepresident del Motor Club Sabadell, president de l’Aero Club Sabadell i president del CE Sabadell 1930-33, 1939, amb el qual aconseguí un ascens a primera divisió També formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona, en dues etapes 1946-50, 1961-68, i de la Federació Catalana de Futbol, i destacà per la seva dedicació al futbol juvenil

A divuit anys fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i la temporada següent fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual pujà a la divisió d’honor la temporada 1973-74 Després jugà, sempre a la màxima categoria, en l’Hoquei Club Sentmenat 1975-79, el Club Esportiu Noia 1979-81 i el Cerdanyola Club d’Hoquei 1981-90, en el qual es retirà Amb el Noia fou subcampió de Lliga 1981 i amb el Cerdanyola, de la Copa de la CERS 1985

Davantera formada en el Patí Hoquei Club Sant Cugat, amb 12 anys formà part del primer equip femení del club Amb el primer equip pujà a l’OK Lliga la temporada 2009-10, on fou capitana des de la temporada 2004-05 fins a la seva retirada com a jugadora, al maig del 2020 Amb el PHC Sant Cugat guanyà una Copa Catalana, dues Supercopes Catalanes 2016 i 2018, dues Lligues Catalanes 2013 i 2016 i una Copa de la Generalitat 2016 Internacional amb la selecció catalana guanyà dues Golden Cup 2007, 2009 i fou subcampiona a la Copa Amèrica 2007, i amb l’espanyola, amb què fou subcampiona del món 2006…

Especialitzada en esquí alpí, fou membre del Club d’Esquí Supermolina Participà en el Campionat d’Espanya de descens, on obtingué una tercera posició 1986 Al Campionat de Catalunya fou segona en descens 1985 i primera 1990 en eslàlom i eslàlom gegant Fou segona al Trofeu Nescafé i al Trofeu Generalitat de Catalunya 1985 i primera al Trofeu de la Llum de Manresa d’Arinsal, a Andorra 1989

Format a Llotja, a París —amb LBonnat— i a Roma Collaborà amb dibuixos a L’Avenç , on exercí la crítica d’art i hi publicà algun poema Escriví també a La Vanguardia Com a pintor fou premiat amb medalla de plata a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 i es dedicà, al principi, a la pintura d’història El comte d’Urgell presoner dels partidaris de Ferran d’Aragó , 1891 i al realisme anecdòtic Continuà participant en exposicions oficials barcelonines i el 1896 presentà Harmonies del bosc Museu d’Art Modern de Barcelona, quadre que significa en el seu art la consolidació d’un simbolisme…