Resultats de la cerca

La disposició de les pintes de roscar a la filera pot ésser de treball radial o tangencial respecte a la peça que hom vol roscar, i segons el cas, hom les anomena pintes de roscar radials o pintes de roscar tangencials

La pinta de dentar circular és una roda dentada, amb les dents amb destalonat tangencial, que dotada d’un moviment de vaivé en la dentadora pot tallar dentats interiors i exteriors La pinta dentar lineal és una eina de tall plana, semblant a una cremallera, amb dents trapezials, que, dotada d’un moviment de vaivé en la dentadora Maag, pot tallar només dentats exteriors

El seu símbol és P, i equival a la viscositat dinàmica d’un fluid en què hi ha una força tangencial de 1 dyn/cm 2 entre dues capes paralleles del fluid que tenen una velocitat relativa que canvia en 1 cm/s per cada cm de separació La unitat SI de viscositat dinàmica és el decapoise , igual a 10 P, que a França rep el nom de poiseuille Rep el seu nom del fisiòleg  JL Poiseuille

Pot ésser de flux radial i axial El de flux radial aspira pel centre del rodet i impulsa el gas a través de la carcassa, en direcció tangencial, de forma similar a una bomba centrífuga El de flux axial, gràcies a la inclinació de les pales, transmet al gas un moviment parallel a l’eix de rotació del rodet, de forma similar a un ventilador En general, uns i altres només són utilitzats quan hom no pot installar un aparell d’impulsió al principi de línia, disposició més avantatjosa que no pas la de posar-lo al final, de manera que aspiri

La reentrada pot ésser en direcció pròxima a la radial, emprada en míssils balístics i caracteritzada per una forta desceleració i una difícil intercepció, o gairebé tangencial, en el cas de descens planant, tal com ho fa la llançadora espacial El cas intermedi és emprat en la reentrada de càpsules, en les quals hom fa ús de la frenada aerodinàmica per tal de reduir-ne la velocitat, com fou el cas de les càpsules tripulades dels programes nord-americans i soviètics En qualsevol cas, cal recórrer a una adequada protecció tèrmica, mitjançant una capa de material ablatiu ablació,…

En el seu sentit més general és el vector a = < d v /dt , on v és el vector velocitat del punt del fet que v = d r /dt resulta que a = d 2 r /dt 2 , on r és el radi vector La unitat d’acceleració és el m/s 2 En termes dels vectors tangent t i normal n a la trajectòria, a pot escriure’s com a = dv/dt t + v 2 /ρ n , essent ρ el radi de curvatura La primera component és l’ acceleració tangencial és deguda al canvi de valor de la velocitat i la segona és l’ acceleració normal és deguda al canvi de la direcció de la velocitat En el cas d’un moviment rectilini, a = d 2 x/dt…

Hom distingeix la viscositat absoluta, o dinàmica, de la cinemàtica La viscositat dinàmica mesura la força tangencial F que cal fer sobre una capa fluida, que es desplaça sobre una altra, per unitat de superfície S de contacte i de velocitat de desplaçament Hom l’escriu η Y Fl/Sv , l essent el gruix de fluid que forma les dues capes considerades la unitat de mesura en el sistema SI és el poiseuille, i en el sistema CGS, el poise La viscositat dinàmica és funció de la temperatura, però pràcticament independent de la pressió per a gasos líquids La viscositat cinemàtica és la…

L’altre extrem, o bé pivota sobre un suport vertical braç radial , i fa descriure a l’agulla una trajectòria corba, o bé es desplaça sobre una guia horitzontal, i aleshores li fa descriure una trajectòria recta i sempre perpendicular a la tangent als solcs braç tangencial El braç acostuma a ésser de forma tubular, i es fa prou lleuger perquè siguin mínimes les forces d’inèrcia que puguin distorsionar els moviments de la punta de lectura, però a la vegada amb la massa suficient perquè mai no arribi a ressonar amb les vibracions d’aquesta Prolongant-se més enllà del seu suport,…

Es presenta tant en sistemes de revolució per a punts fora de l’eix i petites obertures com en altres sistemes lents cilíndriques i tòriques, o l’ull astigmàtic, fins i tot per a punts en l’eix, si en tenen Els raigs d’un pinzell estret que prové del punt objecte formen, en sortir del sistema òptic, dues rectes focals, una sobre el pla determinat per l’objecte i l’eix del sistema recta focal sagital i l’altra perpendicular a l’anterior focal tangencial, la distància entre les quals dóna l’astigmatisme del pinzell considerat Llevat dels punts en què trobem les rectes focals, les…