Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
tapadora
Persona o cosa que hom fa servir per a encobrir quelcom.
tapadora
Peça, generalment metàl·lica i de forma circular, que serveix per a tapar atuells de boca ampla: olles, cassoles, perols, gerres, etc.
autoclau
Tecnologia
Recipient de parets resistents apte per a suportar pressions internes elevades, proveït generalment d’una tapadora autoclau, que permet d’aconseguir, al seu interior, temperatures elevades de calor humida.
L’autoclau conté aigua que fa possible la calor humida , i la tapadora autoclau permet pressions molt per damunt de l’atmosfèrica i, per tant, eleva el punt d’ebullició de l’aigua fent que hom pugui aconseguir temperatures superiors als 100°C sense que hi hagi ebullició L’autoclau permet d’efectuar esterilitzacions en un temps relativament curt 20 o 30 minuts, d’accelerar certes reaccions químiques i d’efectuar tractaments, en la indústria en general, a pressions elevades, com el lleixivat de les primeres matèries en la fabricació del paper, etc
barxa
Senalla proveïda d’una tapadora.
reactor
Química
Matràs que té distintes boques, de diferents diàmetres, per a poder-hi ésser acoblats aparells diversos, tals com un agitador, un termòmetre, un refrigerant, un embut d’addició, etc, per tal de poder-hi dur a terme reaccions.
Sovint és compost de dues peces intercanviables el recipient, esfèric o cilíndric, i la tapadora, amb les diferents boques
euplectel·la
Zoologia
Gènere d’esponges de l’ordre dels hexasteròfors de la família dels euplectèl·lids, molt conegudes pel delicat i bellíssim esquelet transparent, de natura silícica, format per espícules encaixades les unes amb les altres.
La forma general és la d’un cilindre que descriu una corba d’uns 90 graus, amb una tapadora foradada com un sedàs a l’extrem superior, i per l’extrem inferior es fixa als fons marins Habita al Pacífic, a grans profunditats
nansa
Nansa
© Fototeca.cat
Pesca
Ormeig de pesca fet de malla de jonc, vímet, canya, etc., que consisteix en una peça exterior, més o menys cònica o rodona, anomenada buc, unida per la base a una altra peça, anomenada afàs, en forma d’embut, dirigida cap a l’interior de la primera, a la qual dóna entrada per una boca estreta, generalment acabada en vímets afuats, que impedeix la sortida del peix que hi ha entrat.
Hom treu el peix per una boca estreta, anomenada nanset , proveïda de tapadora, situada a la part superior del buc Les nanses poden ésser disposades en calament i permeten de pescar considerables quantitats de peix Les dimensions i la forma de les nanses varien segons la mena de peix a la qual són dedicades i segons la quantitat que n'han de contenir Hom sol anomenar les nanses segons el peix al qual són dedicades, com és ara boguera per a bogues, xuclera Menes de nanses 1, boguera 2, sipiera 3, xuclera 4, gambina 5, congrera 6, llagostera per a xucles, etc