Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
taquicàrdia
Patologia humana
Acceleració del ritme cardíac.
La freqüència cardíaca normal és de 70 batecs per minut, amb oscillacions de 50 a 100 d’acord amb les particularitats fisiològiques de cada persona quan la freqüència és superior a 100 batecs per minut hom parla de taquicàrdia Segons l’origen de l’estímul, les taquicàrdies poden ésser auriculars, auriculoventriculars i ventriculars
taquicàrdia estrumosa
Patologia humana
Taquicàrdia que es presenta en els malalts d’hipertiroïdisme.
taquicàrdia ortostàtica
Patologia humana
Taquicàrdia que apareix quan l’individu passa de la posició asseguda a la dreta, deguda probablement a una hipotensió arterial.
taquicàrdia paroxística
Patologia humana
Taquicàrdia caracteritzada per un ritme cardíac anormalment ràpid, de 110 a 250 batecs per minut, en forma d’atacs d’extrasístoles molt ràpides, que comencen i acaben bruscament.
cardioversió
Descàrrega elèctrica que provoca una despolarització instantània i completa de totes les cèl·lules cardíaques, i permet de restaurar el ritme cardíac pel centre d’estimulació que té la freqüència de descàrrega més alta, habitualment el node sinual.
Aquest procediment de tractament és indicat en determinades circumstàncies en trastorns del ritme cardíac com ara la fibrillació i aleteig auricular, taquicàrdia paroxística supraventricular i taquicàrdia i fibrillació ventriculars
ritme del cor
Biologia
Successió, a intervals regulars, de les contraccions cardíaques.
Hom parla de taquicàrdia quan els batecs del cor estan accelerats, i de bradicàrdia quan, al contrari, el cor batega lentament El ritme de galop consisteix en la interposició d’un tercer soroll entre els dos que normalment hom aprecia en l’auscultació cardíaca a més, s’acompanya de taquicàrdia i és senyal d’insuficiència cardíaca
xoc
Patologia humana
Situació clínica transitòria, en la qual, per l’existència d’un volum de sang circulant insuficient o per una distribució anormal del consum cardíac, la perfusió sanguínia dels teixits disminueix fins a valors inferiors a les necessitats mínimes per a un metabolisme oxidatiu.
Els criteris clínics per a la diagnosi del xoc són l’aspecte del pacient, amb signes d’insuficient irrigació perifèrica pallidesa, cianosi, suor freda, etc, el descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, la disminució de la funció renal oligoanúria, nàusees i set Els factors etiològics que permeten de classificar els estats de xoc són molt variats, i es poden agrupar en hipovolèmics hemorràgies, traumatismes, cremades àmplies, aixafament, deshidratació, cardiogènics embòlia pulmonar, tapament cardíac, infart de miocardi, pneumotòrax per tensió, fístula…
nicotinisme
Patologia humana
Intoxicació aguda o crònica de nicotina produïda per l’abús de tabac.
El quadre agut es caracteritza per basques, vòmits, sialorrea, sequedat al coll, diarrea, miosi, taquicàrdia, suors fredes i mareig
por
Torbament de l’ànim, sentiment d’inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill concret, sigui aquest real o simplement pensat, imaginat.
Bé que els trastorns neurovegetatius que la por comporta dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, constricció faríngia, suors, tremolors, etc són similars als de l’angoixa, psicoanalíticament hom distingeix l’una de l’altra, per tal com la segona respon a un objecte mai no ben determinat
bradicinina
Bioquímica
Enneapèptid de seqüència arginina-prolina-prolina-glicina-fenilalanina-serinaprolina-fenilalanina-arginina, d’acció hormonal vasomotora, que es troba a diverses glàndules sudorípares i digestives.
Té una acció vasodilatadora que afavoreix una major irrigació sanguínia dels teixits Estimula la fibra muscular llisa i provoca constricció dels bronquis Provoca hipotensió, taquicàrdia i augmenta la secreció gàstrica Procedeix de la callidina II per pèrdua d’una molècula de lisina per acció d’una aminopeptidasa