Resultats de la cerca

Hom l’anomena també estenografia tanmateix, aquest terme és aplicat més adequadament a sistemes d’escriptura amb signes més simples o curts que els habituals, i el terme taquigrafia és aplicat a qualsevol sistema escriptura corrent o estenogràfica en el qual hom empra mètodes per a adquirir velocitat, com ara sigles, contraccions, supressió de lexemes no indispensables així itz en actualitzar , signes propis per als prefixos i sufixos, supressió de paraules i sobretot de signes vocàlics, etc Actualment la major part dels sistemes utilitzats són una combinació d’estenografia i de taquigrafia…

Pere Garriga i Marill publica el mètode de taquigrafia que porta el seu nom

Publicà diverses obres de taquigrafia, especialment Nuevo Sistema de Taquigrafía 1905 i Estenografía 1916, on aplicà la taquigrafia cursiva El seu mètode fou adaptat al català per Delfí Dalmau i Gener

Estudià taquigrafia a l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona, on es graduà Més tard, exercí com a professor de taquigrafia al Collegi Mercantil 1879-81 i al Centre de la Joventut Mercantil de Barcelona 1880-82 El Centre Taquigràfic Barcelonès el designà president 1880-81 Afeccionat al periodisme, s’inicià com a collaborador a “La Reforma” 1881-82 i a “La Voz de Catalunya” 1883-85 Treballà també amb Vallès i Ribot, secretari de Pi i Margall El 1886 emigrà a l’Uruguai, on s’establí per poc temps a Montevideo i posteriorment, fixà la seva residència a Buenos Aires Fundà i dirigí el setmanari…

Estudià taquigrafia i humanitats a Madrid Fou taquígraf del congrés 1846-53 i de diversos diaris de Madrid El 1853 assolí una càtedra de taquigrafia Publicà Historia militar y política de Zumalacárregui 1844, Glorias de la taquigrafía Excelencias de la de Martí 1857 i Impresiones de un viaje a Barcelona 1858, recull d’articles publicats abans al Diario Español , de Madrid

Estudià lleis a Cervera i fou advocat de l’Audiència de Barcelona 1793 Estudià taquigrafia a Madrid amb Fde PMartí i Móra, i en tornar a Barcelona 1804 proposà a la Junta de Comerç de Barcelona la creació d’una escola de taquigrafia La Junta acceptà i en obrir-la 1805 l’en nomenà director Interromput l’ensenyament durant la guerra del Francès, el reprengué el 1814 Publicà un Compendio de taquigrafía española 1831

Féu els seus estudis eclesíastics al seminari de Barcelona Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s’establí a Santiago Hi fou provisor i vicari general de l’arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l’Institut de Maó Posteriorment…

Estudià gravat a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València i després a Madrid, on residí Introductor de l’estenografia, que adaptà a la gramàtica castellana, publicà Estenografía o arte de escribir abreviado 1799 i Taquigrafía castellana 1803, de gran difusió i reeditat durant els s XIX i XX El 1921 el seu sistema fou adaptat al català És autor, també, de diverses obres de teatre com El día 2 de mayo 1813, Don Quijote y Sancho Panza en el castillo del duque 1824, etc Fundà i dirigí una escola de taquigrafia a Madrid