Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
ondulació
Transports
Moviment de l’aigua de la mar produït, en especial, pels vents i per fenòmens tectònics.
En el primer cas les ones formades poden ésser d’uns quants centímetres d’alçada, o atènyer dimensions espectaculars, en el cas d’una tempesta Els fenòmens tectònics poden donar lloc als tsunamis i produir una ondulació gegantina de les aigües marines
estructures conjugades
Geologia
Dit de les parelles d’estructures de deformació, siguin falles, plans axials de plecs asimètrics, o kink-bands, que es caracteritzen per tenir el mateix angle de cabussament però en sentit oposat.
Les estructures conjugades es disposen de manera simètrica respecte dels esforços tectònics que les generen
disconformitat
Geologia
Relació entre dos estrats, estatges o sèries quan entre la sedimentació d’ambdós hi ha hagut una fase erosiva visible, però es mantenen paral·lels entre ells.
La presència de disconformitat assenyala la inexistència de moviments tectònics durant el temps que actuà l’erosió
lherzolita
Mineralogia i petrografia
Roca magmàtica granulosa del tipus de la peridotita, que conté olivina, hiperstena, diòpsid de crom i espinel·la.
El nom prové de l’estany de Lherz, als Pirineus En aquesta localitat tipus, és de color bru vermellós, és serpentitzada en part i forma petites escates en les immediacions de grans accidents tectònics
competència
Geologia
Aptitud relativa d’una roca per a ésser deformada més fràgilment respecte a una altra roca relativament incompetent que es deforma més dúctilment.
Per a roques deformades en l’estat sòlid i amb comportament viscós es considera equivalent a la viscositat, és a dir, la resistència d’aquestes a fluir sota determinades condicions de pressió, temperatura i esforços tectònics La competència implica una interrelació de la diferència d’esforços i la taxa de deformació
dom
Geomorfologia
Forma hemisfèrica d’una massa rocosa.
En tectònica és el resultat de la intersecció de dos anticlinals aproximadament perpendiculars També es pot produir per intrusió ígnia o per laves viscoses Els doms tectònics, magmàtics i metamòrfics formen grans estructures caracteritzades per una superfície convexa cap amunt, amb pendents radialment simètrics cada cop més inclinats cap a la perifèria
escut
Geomorfologia
Regió fisiogràfica constituïda per materials molt antics, principalment esquists i gneis que no han sofert cap plegament des d’una època molt remota, i que ha estat erosionada al llarg dels temps fins a formar actualment grans peneplans un xic bombats.
Es tracta de regions antigament consolidades i poc afectades per les transgressions marines posteriors, i que han pogut ésser basculades, aixecades i fracturades per moviments tectònics diversos però poc importants A l’hemisferi nord es destaquen els escuts canadenc, escandinau i siberià a les regions tropicals, l’africà, el brasiler i el del Dècan
illa
Illa a l'atol de Male', a les Maldives
© Alanesspe | Dreamstime.com
Geomorfologia
Porció de terra voltada d’aigua per tots costats.
La seva superfície pot oscillar entre pocs i molts quilòmetres quadrats L’origen de les illes i llur disposició respecte als continents és divers Generalment les properes als continents solen tenir origen en moviments epirogènics, en fenòmens tectònics o en l’elevació del nivell de les aigües, i les que són situades més lluny dels continents solen tenir origen volcànic o, a les mars càlides, corallí
pòlie
Geomorfologia
Depressió tancada d’origen càrstic.
Formada possiblement per coalescència de dolines o per enfonsaments tectònics, es troba limitada normalment per vores calcàries força abruptes El fons de la plana és constituït per terra de descalcificació molt fèrtil Sovint és drenada per un riu que desapareix en una cavitat o ponor Si l’evacuació hídrica es fa amb dificultat, el fons d’un pòlie pot esdevenir un llac o, en tot cas, una zona de maresma Les dimensions varien N'hi ha de molt petits, però altres poden assolir una extensió notable
massís Armoricà
Massís
Unitat geològica situada al nord-oest de França, que s’estén per Bretanya, Vendée, Anjou, el baix Maine i l’oest de Normandia.
És formada bàsicament per esquists cristallins del Precambrià plegats en direcció W-NW-E-SE, direcció anomenada armoricana una direcció secundària W-SW-E-NE, visible al nord del massís, s’interfereix amb la principal Intensament erosionats, aquests materials formen un peneplà de formes suaus i monòtones, que no depassen els 417 m Les roques dures granits, quarsites formen els relleus, de disposició allargassada els esquists formen solcs i conques Als nuclis dels sinclinals s’han conservat sediments primaris Hi ha excepcions a aquesta disposició general, a causa de moviments tectònics…