Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
molesquí
Indústria tèxtil
Teixit pesant de cotó amb una de les cares llisa i lluent.
La densitat de trama és quasi doble que la d’ordit i el lligat és una tela de dues cares La trama de base teixeix una sarja, mentre que la superior teixeix un setí amb llargues bastes per trama que li donen un tacte llis i suau Pot ésser emprat per a pantalons d’home, o bé hom l’estampa Recobrint-lo de matèries cellulòsiques o sintètiques i aplicant-hi un gravat serveix per a fabricar imitacions de cuirs
tapisser | tapissera
Persona que teixeix tapissos.
templàs
Indústria tèxtil
Regle de fusta extensible amb puntes en els extrems, que es claven en els voravius del teixit.
En el teler de mà, hom l’empra per a impedir la reducció d’amplària de la peça que es teixeix
lamé
Indústria tèxtil
Dit del teixit amb ordit de seda o de filadís i amb dues trames, una del mateix material de l’ordit i l’altra de fils de metalls preciosos o d’imitacions d’aquests.
Hom els teixeix amb un lligament a dues cares a fi que els fils metàllics restin a la cara bona del teixit El lligament de base sol ésser una sarga o un setí pesants És emprat en ornaments eclesiàstics, uniformes militars i vestits de gran fantasia i per a calçat
otomà
Indústria tèxtil
Teixit acanalat en el sentit de la trama, semblant al fai, però de gra més gruixut.
A l’origen teixit de seda, actualment també es teixeix amb raió o acetat, o amb llana o cotó És molt utilitzat en peces de vestir femenines mantons, cortines i tapissos Normalment els lligats són de gra igual, tot i que, si es fa servir una trama de cotó o estam, l’acanalat és de gra desigual El nom prové d’otomà, turc
vora
Indústria tèxtil
Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida.
La vora foradada és una vora en la qual hom ha tret manualment uns quants fils consecutius fins a deixar un buit o calat que és reforçat amb un lleuger cosit Hom l’empra com a adornament en mocadors, llençols, roba de taula, etc Hom anomena vora morta l’espai que hom deixa entre la sanefa d’un dibuix i el voraviu d’un teixit, que sovint teixeix un lligat molt senzill, i vora viva , el voraviu La vora de sac és una mena de teixit en forma de doble tela, que hom sol usar en les tovalloles de ris
voraviu

Voravius per a trama tallada (a dalt i al centre) i contínua (a baix)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Vora resistent d’una tela, teixida de manera que no es pugui desfilar.
Sovint el voraviu té també una finalitat d’adornament, com en la tela de paraigua Com que en els voravius sol haver-hi més densitat d’ordit, cal emprar un lligat que permeti a la trama d’entrar més fàcilment És corrent el voraviu francès , que lliga un acanalat de 2,3 o 4 El fals voraviu , obtingut mitjançant lligats de gasa de volta, té per missió evitar que els fils d’ordit s’esmunyin en els voravius quan s’han de tallar totes les passades de trama, com en teixir més d’una peça en els telers de llançadora i sempre en els telers sense llançadora En aquests últims hom pot també formar el…
Penèlope
Mitologia
Muller d’Ulisses.
Filla d’Icari, germà de Tíndar, i de la nàiada Peribea La seva llegenda és coneguda, sobretot, a través de l' Odissea homèrica En absentar-se Ulisses a la guerra de Troia, Penèlope administra la casa i té cura del seu fill Telèmac Durant vint anys espera el retorn de l’espòs, fins que, acorralada pels pretendents, que s’han emparat del palau i dilapiden els béns i la fortuna d’Ulisses, promet que es casarà amb un d’ells quan acabi de teixir el sudari del vell rei Laertes, el seu sogre Mentre, de dia, teixeix el sudari, de nit desfà tot el que ha fet, i així l’obra resta…
Andreu Basté, a Sant Andreu del Palomar
Etiqueta Andreu Basté pertany a la vella generació dels teixidors barcelonins del començament del segle XIX Els seus successors installaren la fàbrica a Sant Andreu de Palomar Andreu Basté i Bofarull pertany a la vella generació dels teixidors barcelonins del començament del segle XIX L’any 1829 tenia ja la seva fàbrica al carrer de Moles, entre el carrer Comtal i la muralla de la ciutat, després carrer de Fontanella Tenia quaranta telers manuals El 1850 encara es trobava al mateix lloc, però ara fila i teixeix a la vegada, en el que és una evolució clàssica Ha superat ja l’etapa de les…