Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
infratelevisió
Electrònica i informàtica
Comunicació
Gènere televisiu en què es vol atreure un públic ampli fent objecte d’espectacle la vida privada dels participants o de persones famoses, o explotant el gust per la violència, pel crim, pels escàndols o la grolleria.
Canal 9
Canal de televisió de Radiotelevisió Valenciana.
Començà les emissions en proves el 5 de setembre de 1989 i les emissions oficials el 9 d’octubre del mateix any El 1990 arribà a les Illes Balears a través dels repetidors de les associacions Voltor i Obra Cultural Balear OCB Durant l’etapa més polèmica, l’emissora fou acusada de fomentar la teleporqueria en alguns dels seus programes El canvi de direcció 2004 no posà fi a les crítiques, que ressorgiren en ocasió del tractament de l’accident del metro de València 2012 L’any 2013 fou afectat per l’ERO i el tancament de RTVV decretat per la Generalitat Valenciana
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…
Debat sobre la cultura popular al segle XXI
Elements per a un debat sobre la cultura popular al segle XXI Jaume Mascaró i Pons En els àmbits acadèmics hi ha una notable coincidència, des de fa uns anys, a evitar la qüestió de les definicions, com en canvi era costum en els manuals tradicionals Fins i tot, molt sovint es prefereix començar per una declaració explícita sobre la inutilitat de definir un concepte o un terme que serveix per a designar un camp d’estudi o de coneixement El motiu d’aquest rebuig a la definició o, si més no, de les reticències a posar-la com a encapçalament d’un text, és la convicció que les definicions solien…