Resultats de la cerca

És el punt culminant de la cresta de Tempestes , que separa la vall de Llosars de les de Barrancs i de Salenques Al NE de la bretxa hi ha la important glacera de Tempestes El nom fou donat per Rusell el 1881

La tempestat va acompanyada normalment de trons i llamps, i la pluja és intensa, generalment, en un espai curt de temps De bon començament el corrent d’aire ascendent origina, per condensació del seu vapor d’aigua, un núvol que es va engrandint i enlairant gradualment Quan plou, en caure la pluja, es produeix per arrossegament un corrent d’aire ascendent L’aire és fresc i produeix fortes ratxades de vent en el sòl En estendre's el corrent d’aire descendent, cessa el corrent ascensional Llavors els núvols s’estenen i es forma una capa de cirroestrats o altoestrats Les tempestats…

El fenomen comença amb un augment de la intensitat de la component horitzontal del camp geomagnètic, que té lloc simultàniament a tota la Terra en l’interval d’alguns minuts Aquesta intensitat arriba fins a un valor que és de 30 a 40 vegades superior al normal, i després torna a baixar de manera que assoleix el valor anterior en un temps de 2 a 8 hores però continua baixant, fins a un valor de 50 a 100 vegades per sota del normal, i, finalment, en un interval d’1 o 2 dies, es restableix la situació no pertorbada L’origen de les tempestats magnètiques és, sens dubte, l’arribada a la Terra d’un…

Les línies de torbonades són sovint molt curtes i difícils d’identificar en els mapes del temps Però de vegades, quan s’associen amb els fronts freds, l’àrea de tempestats és precedida per una línia de torbonades irregulars, que pot tenir una llargària de centenars de quilòmetres

Investigà els fenòmens marins i formulà una llei, anomenada de Ferrel , segons la qual un corrent d’aire es desvia cap a la dreta a l’hemisferi boreal i cap a l’esquerra a l’austral acceleració de Coriolis Estudià, a més, les marees, els vents i les tempestats marines, i inventà un aparell per a predir el màxim i el mínim de les marees

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, coronà diversos cims catalans com la punta d’Astorg per l’aresta de Cregüenya, el cilindre d’Ascobes per la paret nord, les agulles del Pallars, el Pedraforca, el pic petit Migdia d’Aussau, les Salenques, el Petit Encantat i l’Aneto per la bretxa de Tempestats Morí per l’impacte d’un llamp després d’aconseguir el cim del Gat 2300 m del Pedraforca per la paret nord, i per això aquesta via rebé el seu nom

Membre del Centre Excursionista del Vallès El 1933 formà part de la primera junta de la Federació Catalana d’Esquí De les seves ascensions destaquen la primera al Cavall Bernat de la Vall, a Sant Llorenç del Munt 1934, a les crestes de Tempestats 1934, la primera hivernal al Gran Encantat 1934, la travessa de sud a nord de la cresta del Diable 1934 i la cresta de Salenques 1935, als Pirineus Als Alps ascendí al Mont Blanc i l’Aiguille Verte, juntament amb Joan Cardona 1935

Acabada la processó, hom sol conservar religiosament els rams fins a l’any següent El palmó, lligat als barrots dels balcons, és utilitzat com a protecció contra els mals esperits Amb la mateixa finalitat, hom en penja fulles sovint en forma de creu a les portes i finestres, sobretot en ocasió del salpàs El llorer sol ésser també guardat per condimentar i beneir l’estofat, o cremat per allunyar les tempestats La mateixa litúrgia se serveix de la cendra de palmes i llorers per al ritu del dimecres de Cendra

Arran del desastre naval de la flota francesa a la mar Negra ocorregut el 1856 durant la guerra de Crimea, Napoleó III encarregà a Le Verrier, descobridor del planeta Neptú, la predicció de les tempestats i el temps Le Verrier confeccionà els primers mapes del temps, representant els valors de les escasses observacions meteorològiques existents en aquell temps i fent el seguiment de les pertorbacions que havien afectat la zona de la mar Negra La seva conclusió fou que la predicció era possible si la densitat d’observatoris i la transmissió de les dades augmentaven considerablement

Professor a l’escola de marina de Kronstadt 1883, el coneixement de les experiències de H Hertz l’estimulà a estudiar les ones electromagnètiques, a fi d’emprar-les per a la transmissió de senyals a distància Perfeccionà l’aparell de Branly i ideà l’antena El 1896 inventà, amb independència de G Marconi, el primer radioreceptor Estudià també l’electricitat atmosfèrica i el mateix 1896 construí un aparell per a enregistrar les descàrregues atmosfèriques, conegut com a indicador de tempestats El 1901 fou nomenat professor i el 1905 director de l’institut electrotècnic de Peterburg