Resultats de la cerca

La imitació és un dels recursos contrapuntístics més importants i el seu ús dona lloc al contrapunt imitatiu Es tracta d’un recurs compositiu que garanteix una notable coherència perquè, atès l’aprofitament d’un mateix tram melòdic, suposa una notable economia temàtica sense el risc, d’altra banda, d’incórrer en la monotonia, ja que es desplaça entre les diferents veus, que d’aquesta manera es reparteixen l’interès melòdic Exemple 2 - JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum I, fuga XVI, BWV 861 © Fototecacat/ Jesús Alises Pel que sembla, el concepte d’imitació inclou tot i…

Una modulació suposa el desplaçament de l’ordre tonal, és a dir, el trasllat de les funcions tonals de tònica, subdominant, dominant, etc cap a altres acords diferents dels inicials Per exemple, si la modulació es produeix entre do M i sol M, aleshores la funció de tònica deixa d’estar representada per l’acord de do M i passa a ser-ho per l’acord de sol M Aquest desplaçament comporta, d’una banda, la desestabilització i l’abandonament de la tonalitat inicial i, de l’altra, l’afirmació de la nova tonalitat En aquest sentit, la modulació, en oposició a la cadència, representa el vessant…

Habitualment, les veus que han exposat el subjecte fan sentir la resposta, i viceversa També pot succeir que la resposta precedeixi el subjecte JS Bach El clavicèmbal ben temprat , II-2, compàs 7 i següents, encara que no és necessari JS Bach El clavicèmbal ben temprat , I-11, compàs 18 i següents

En general, el contrasubjecte presenta un perfil ben definit que es pot identificar amb facilitat, i també característiques que complementen les del subjecte com, per exemple, valors rítmics i moviment melòdic de signe oposat als utilitzats en el subjecte Un mateix subjecte pot tenir més d’un contrasubjecte fuga núm 21 del 1r volum d’ El clavicèmbal ben temprat de JS Bach, vegeu exemple, o no tenir-ne’n cap fuga núm 12 de la mateixa obra Alguns autors parlen de contraresposta per a referir-se a la versió del contrasubjecte que acompanya la resposta WjS Bach El clavicèmbal ben…

Així, si l’increment és del doble, una corxera passa a ser una negra, una negra passa a ser una blanca, etc Si la disminució és de la meitat, una rodona passa a ser una blanca, una blanca passa a ser una negra, etc En l’Edat Mitjana i el Renaixement, l’augmentació o la disminució podien afectar el cantus firmus El seu ús és freqüent en el tractament imitatiu dels temes de fantasies, ricercari -com el ricercare quarto , compàs 30 i següents, i el ricercare decimo, compàs 66, ambdós de Girolamo Frescolbaldi-, i fugues -com les utilitzades per JS Bach en El clavicèmbal ben temprat I, 8, compàs…

La fuga es caracteritza per un procés de creixement continuat i acumulatiu, aliè al seccionament, a les articulacions acusades o a l’ús del contrast, propis d’altres formes com ara la sonata S’ha dit que la fuga és una composició en expansió, que en el pla contrapuntístic té lloc gràcies a l’acumulació de les diferents veus i els posteriors artificis, com per exemple els stretti , i que en el pla tonal té lloc a través de les diferents tonalitats per les quals la fuga transita Aproximació teòrica La fuga, que gaudí d’un gran prestigi i fou considerada la pedra de toc per a mesurar l’ofici d’…

L’ stretto la forma catalana és ’estreta’ té lloc, doncs, quan la imitació del tema es produeix abans que aquest hagi acabat ex 1 Exemple 1 - Exposició de la fuga © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta circumstància suposa un efecte d’acumulació, d’intensificació, causat per l’ encavalcament entre dos elements que fins llavors havien estat en relació d’encadenament o de juxtaposició En aquest sentit, l’ stretto fa palès que dues parts del subjecte poden combinar-se no tan sols melòdicament sinó també harmònicament sigui a l’8a o en un altre interval No és infreqüent que en l’ stretto només…

La inversió, també anomenada ' inversus ', s’utilitza principalment en contextos imitatius com ara el cànon o la fuga, sense que això exclogui la seva presència en contextos homofònics Brahms Simfonia núm 1 , opus 68, III, Un poco Allegretto e grazioso , compàs 1 i següents, clarinet La inversió suposa, per exemple en una fuga, un recurs de variació que permet una certa renovació del material així com la possibilitat de noves combinacions temàtiques També es pot combinar contrapuntísticament un tram melòdic amb la seva inversió JS Bach El clavicèmbal ben temprat , vol 1, fuga VI…