Resultats de la cerca
Es mostren 303 resultats
procurador general

©
Història
Representant del monarca en tots els seus negocis.
Durant el s XIII el rei nomenà un procurador general per a cadascun dels seus estats al Principat i als regnes d’Aragó i de València, la procuració era detinguda per membres de la noblesa Al s XIV tendí a vincular-se a una persona de la família reial, normalment el primogènit, que reuní a les seves mans totes les procuracions generals i fou denominat portantveus de procurador general Aquest actuava a través de lloctinents nomenats per ell o pel rei que depenien directament d’aquest i als quals eren adjudicats certs drets Era assistit per una cúria formada per un assessor i…
finale
Música
En l’òpera dels s. XVIII i XIX, peça final d’un acte o de l’obra, que es caracteritzava pel fet de reunir en escena tots els personatges i pel fet de prescindir de recitatius.
Mozart i Rossini portaren el finale a una complexitat extraordinària Durant el Romanticisme tendí a desaparèixer, pel seu caràcter convencional
verse
Música
En la cançó popular nord-americana, secció inicial que desemboca en la tornada (en anglès, refrain o chorus).
En jazz, el verse és poc emprat Després de la dècada del 1920 es tendí a descartar-lo, fent de la tornada la unitat que, amb les seves successives repeticions, constitueix la peça
especier | especiera
Oficis manuals
Comerciant d’espècies a la menuda.
Aquesta denominació tendí, al s XVI, a ésser substituïda per la d'adroguer Es conserva en alguns indrets, com a Perpinyà on des del 1360 constituïa una unió d’oficis i a Girona
estudi general
Educació
A l’Antic Règim, centre d’ensenyament superior capacitat per a atorgar títols amb validesa reconeguda per a tots els centres similars de la corona, en cas de creació reial, i per a tot el món cristià, en cas de confirmació per butlla papal.
El nom d’estudi general coexistí durant la baixa edat mitjana amb el d'universitat, que tendí a prevaler-li i finalment a anullar-lo a partir de la segona meitat del s XVI
Gerrit Dou
Pintura
Pintor holandès.
Fou deixeble de Rembrandt, de qui aprengué la tècnica del clarobscur Detallista, tendí a la nimietat i al refinament tècnic Se'n conserven escenes populars i d’ambient burgès, retrats i autoretrats, als museus d’Amsterdam i París
escriptura accàdia
Escriptura i paleografia
Evolució de l’escriptura sumèria, coneguda també com a cuneïforme.
Sillàbica com aquesta, conegué diverses fases d’acord amb l’evolució de la llengua, i mai no arribà a la formació d’un sillabari únic Tendí al fonetisme, en contra de l’ús dels ideogrames de l’escriptura sumèria, i a simplificar els signes
Hieronymus Bock
Biologia
Naturalista alemany.
En la seva obra més important, Neues Kräuterbuch ‘Nou herbari’, 1539, que fa que sigui considerat un dels precusors de la botànica moderna, descriví molt acuradament un gran nombre de plantes, donà indicacions de llurs hàbitats i tendí a agrupar-les segons llurs afinitats naturals
Tito Cittadini i Podestà
Pintura
Pintor argentí actiu a Mallorca i principalment a Pollença, on és considerat un dels valors més destacats de l’anomenada escola pollencina
.
Residí a París 1910, i el 1913 s’establí a Mallorca seguint Anglada i Camarasa, que influí molt en la seva primera època, d’un esteticisme oriental després tendí cap a una realitat més pregona i més acostada al gust fauve Rebé nombrosos premis i exposà 1923 a l’Institut Carnegie de Pittsburgh
Antoni Estradera i Fondevilla
Pintura
Pintor.
De formació autodidàctica, residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945 Les seves primeres obres són marcadament postimpressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre 1949 La seva evolució posterior tendí a simplificar les referències a elements concrets
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina