Resultats de la cerca
Es mostren 632 resultats
tenor
Manera d’ésser, caràcter general, tendència, tarannà, d’una persona, d’un escrit, d’un discurs, etc.
tenor
Música
Nom donat al tipus més agut de veu d’home, que sol comprendre aproximadament del do2 al do4.
Hom el classifica, segons la potència i la qualitat de la veu, en tenor buffo , lleuger o di grazia , líric, líric spinto , tenor di forza o dramàtic, graus convencionals segons el repertori de l’intèrpret La classificació dels països germànics inclou el heldentenor tenor heroic, entre altres
tenor
Música
Varietat aguda de veu masculina i amb una extensió aproximada del do2 al la3, si bé pot estendre’s per tots dos extrems, particularment en composicions per a solista (cant).
Al segle XVI, i fins a l’expansió de la moda dels castrati a la segona meitat del XVII, la veu de tenor, amb una tessitura molt similar a la del baríton modern, esdevingué la més important en el cant solista protagonisme compartit amb la veu de soprano en el repertori secular Fou en aquest període que sorgiren els primers tenors de fama internacional Giulio Caccini, compositor de Le nuove musiche i de Nove musiche e nuova maniera di scriverle obres fonamentals per a conèixer l’estil virtuós de les obres per a veu solista d’aquesta època, i Luigi Rossi, també cantant i compositor…
tenor
Música
Tessitura intermèdia entre les de contralt i baríton.
Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura flauta tenor, saxo tenor, etc S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura
tenor
Música
Entre la segona meitat del segle XIII i el segle XVI, nom que prenia la part d’una composició polifònica a partir de la qual es bastia la resta de veus.
El terme del llatí tenere , ’sostenir' fa referència al fet que aquesta veu constitueix el fonament sobre el qual es pot construir tot l’edifici polifònic Cal recordar que, en aquesta època, el mètode de composició polifònic era successiu, és a dir, a una veu ja acabada en aquest cas, el tenor s’afegia una de segona en la seva totalitat el duplum , després una tercera veu el triplum , etc El tenor es basà generalment en una melodia preexistent pertanyent al repertori gregorià i acostumà a ocupar la posició més greu del conjunt, sense que això autoritzi a identificar-…
tenor
Música
Al segle XIII, fragment gregorià organitzat segons els modes rítmics que serveixen de base a l’edifici polifònic del motet.
tenor
Música
En la polifonia medieval, a partir del segle XII, fragment melòdic procedent primer del cant gregorià i més tard del profà, que hom executava en notes llargues i greus a manera de cantus firmus i sobre el qual es desenvolupava l’organun i el discantus
.
Més tard s’hi afegí una altra veu inferior, el bassus o contratenor bassus
tenor
Música
En el cant gregorià, nota central d’una salmòdia o d’un recitatiu que assumeix la funció de dominant en els diversos modes.