Resultats de la cerca

És una substància amorfa, hialina, tenyida de blau, com el midó, pel iode Si s’acumula en excés en determinades vísceres, causa l’amiloïdosi

Dirigent de la Unión Cívica Radical, fou president de la república 1916-22 i 1928-30 Impulsà una política conservadora, tenyida de populisme, i mantingué la neutralitat exterior En plena crisi econòmica, fou derrocat pel general José FUriburu 1930

És idònia per a ésser tenyida o entretallada, perfilada o tornejada Hom l’empra per a la fabricació de botons, estoigs, escaquers, etc també és emprada en marqueteria i, en forma de llentilles, per a embotir en instruments de música, armes i altres estris

La de cotó és emprada especialment per a vestits, camises, roba interior i folres La de llana és feta generalment de sarja batàvia de 4 La de seda, sovint també de sarja batàvia de 4, és teixida amb ordit de seda greja i trama de filadís La sarja és emprada tenyida en peça o estampada

La imatge positiva és blanquejada amb ferrocianur de potassi, rentada i introduïda en un bany de monosulfur de sodi coloració sèpia, d’àcid clorhídric i citrat de ferro amoniacal viratge blau, de monosulfur de sodi i àcid clorhídric coloració verda, etc El viratge també pot ésser efectuat per tenyida en tractar la imatge amb un mordent i sotmetent-la a un bany d’un colorant àcid

La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És…

Es formà a Olot, a l’Escola de Bells Oficis dirigida per Iu Pascual, on fou company de D Carles Estudià a París, Bèlgica i Itàlia, i exposà a Barcelona, Girona i Figueres Fou un personatge d’una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports Com a pintor, conreà diversos gèneres —marina, figura, composició—, però es destacà en el paisatge, especialment l’empordanès, que interpretà amb objectivitat tenyida d’un cert fauvisme

És un fenomem oposat al d’ablació L’alimentació glacial es basa principalment en la deposició de neu, i també en altres processos sublimació, reglaç de l’aigua de pluja o de desglaç, etc És difícilment mesurable els nivòmetres són útils només en els indrets protegits del vent allà on aquest s’emporta part de la neu, solen ésser efectuades tincions de la superfície, per tal de mesurar després, mitjançant trinxeres, la profunditat de la capa tenyida L’alimentació és generalment superior a les glaceres locals que a les grans extensions de les glaceres continentals

Estudià a l’acadèmia Suidobata de Tòquio i amb el pintor Ito Teixo El 1974 es traslladà a Barcelona i continuà el seu aprenentatge a Llotja, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Acadèmia de pintura mural de Sant Cugat del Vallès Féu la seva primera exposició individual el 1977, a Barcelona, i ha concorregut amb èxit a diversos certàmens el 1979 guanyà el premi de dibuix Joan Miró i el 1980 fou finalista de la tercera Biennal Internacional de Barcelona La superfície de les seves pintures es presenta descomposta en diverses figures geomètriques, com si es tractés de perspectives…