Resultats de la cerca
Es mostren 1248 resultats
escorça terrestre
Geologia
Zona més externa de la Terra al damunt de la discontinuïtat de Mohorovičić.
atmosfera terrestre

Estructura de l’atmòsfera terrestre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Astronomia
Capa gasosa de forma sensiblement esferoidal que envolta la Terra.
La mescla de gasos per la qual és formada rep el nom d’ aire L’atmosfera és un sistema dinàmic molt complex per tal com tot el balanç energètic del planeta és conduït a través d’ella i interacciona amb la superfície terrestre i amb les masses oceàniques Per a fer l’anàlisi de l’atmosfera cal considerar-ne l’ estructura , l’ origen , la composició i la participació en el balanç energètic del planeta La variació de la temperatura amb l’altura és la característica més destacable de l’atmosfera, per tant, és útil de considerar-ne una divisió en cinc regions caracteritzades per llur diferent…
radiació terrestre
Astronomia
Meteorologia
Energia emesa per la superfície terrestre en forma de radiació electromagnètica.
Aquesta emissió és una conseqüència de l’escalfament que experimenta la Terra per l’absorció de la radiació solar La radiació terrestre, que és d’ona llarga també ho és la radiació atmosfèrica, és localitzada generalment a la regió dels raigs infraroigs, entre 5 μm i 50 μm de longitud d’ona atmosfera terrestre
pol terrestre
Geografia
Cadascun dels dos punts en els quals l’eix de rotació de la Terra talla la seva superfície; són anomenats, respectivament, pol nord, pol boreal o pol àrtic i pol sud, pol austral o pol antàrtic.
Vist des de cada pol terrestre, el corresponent pol celeste es troba al zenit La determinació exacta de la situació dels pols terrestres és essencial per al càlcul de les coordenades geogràfiques dels diferents punts de la superfície terrestre La situació dels pols terrestres no es correspon amb la dels pols magnètics terrestres , els quals poden estar desplaçats fins a un miler de quilòmetres
esfera terrestre
Cartografia
Representació esfèrica a escala del globus terraqüi.
La primera coneguda és la de Crates ~150 aC, en la qual anticipava els descobriments d’Amèrica i Austràlia en compensar amb tres continents les tres quartes parts de la terra que restaven buides L’esfera feta per Martí Behaim, a Nuremberg, l’any 1492, es basa en la concepció ptolemaica amb afegits trets dels descobriments portuguesos L’esfera terrestre, una de les conquestes més importants de la cartografia, permet, especialment en l’àmbit de l’ensenyament de la geografia bàsica, de comprendre'n els conceptes fonamentals Actualment hom en difon l’ús mitjançant nous materials…
milla terrestre
Física
Mesura itinerària utilitzada en els països anglosaxons, que equival a 1.609,3 m.
el·lipsoide terrestre
Geologia
El·lipsoide aplatat, l’eix menor del qual és paral·lel a l’eix del món i que és emprat en geodèsia per a aproximar matemàticament la forma del geoide
.
Hom l’ha anomenat a vegades ellipsoide internacional per tal de palesar la forma matemàtica exacta conveni referent a l’aplatament de la Terra que ha resultat d’un acord internacional
pol magnètic terrestre

El pol nord magnètic es troba al SW del pol geogràfic
© Fototeca.cat
Geografia
Cadascun dels dos punts de l’esfera terrestre situats a les regions polars als quals es dirigeix naturalment l’agulla imantada i en els quals, si hom la suspèn lliurement, es manté vertical.
Els pols magnètics terrestres estan desplaçats respecte al pol geogràfic o terrestre corresponent El 1985, la posició del pol N magnètic fou determinada és uns 1500 km al sud del geogràfic L'any 2010, el pol sud magnètic es va ubicar a 64° 25′ S, 137° 20′ E, encara que aquesta posició varia constantment
camp magnètic terrestre
Física
Camp magnètic natural que envolta la Terra ( geomagnetisme
).
És originat pels moviments dels materials de l’interior de la Terra i és influït per l’estat electromagnètic de l’atmosfera sistemes de corrents elèctrics a la baixa ionosfera i per l’acció del vent solar a l’exosfera magnetosfera La intensitat del camp magnètic terrestre és d’un 0,6 G a les regions polars i d’uns 0,3 G a les regions equatorials G és el símbol del gauss El camp magnètic terrestre té una component dipolar, anomenada camp dipolar o camp geomagnètic , i una component no dipolar, menys important que la primera, anomenada camp no-dipolar
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina