Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
tessali | tessàlia
Tessali de Tral·les
Metge d’origen grec, establert a Roma.
Addicte a la nova escola metòdica de Temisó de Laodicea , n'acceptà la doctrina sobre els communia , però no els entengué com una concepció dogmàtica, sinó com a indicatius del canvi visible de la malaltia en el pacient, i indicà la necessitat d’alterar l’estat existent en un altre d’oposat
Ixió
Mitologia
Rei del poble mític dels làpites.
D’origen tessali, fou purificat per Zeus dels crims que havia comès Intentà, desagraït, de seduir Hera Engendrà el centaure , i per això fou lligat a una roda encesa que, com a càstig, vaga eternament pels aires
Melissenos
Família de magnats bizantins que, al s XI, estigué aliada als Comnè.
D’entre els seus membres cal esmentar Maria Melissena , muller d' Antoni I d'Atenes , senyor de Corint, la qual, en morir el seu marit 1435, s’oposà a la successió de l’hereu i cosí del seu marit, Nerio II Acciaiuoli, i el magnat tessali Gabriel Melissenos , comte de Mitra Demetrias i senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, feus que passaren al seu gendre Ot de Novelles
Jàson
Mitologia
Heroi tessali, promotor de l’expedició dels argonautes
.
Obligat més tard a abandonar la Còlquida amb la seva esposa Medea , la repudià, enamorat de Creusa Medea l’obligà a suïcidar-se, bé que altres versions sostenen que ambdós esposos visqueren feliçment
Ot de Novelles
Història
Cavaller.
Al servei de Frederic II de Sicília, aquest li encarregà de lliurar a1315 a Ramon Muntaner el futur Jaume III de Mallorca perquè el portés a Perpinyà Frederic II nomenà el seu fill Ot de Novelles mort després del 1331 —creador de la potència de la seva família, la més important a Grècia, després dels Frederic d’Aragó i els Lloria— vicari general dels ducats d’Atenes i de Neopàtria 1330 succeint Alfons Frederic d’Aragó, però aviat fou substituït per Nicolò Lancia Ot, titulant-se mariscal i capità general dels ducats, fou un dels signataris 1331 d’una treva amb els venecians de Negrepont Es…
Sesklo
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Poblet de la Tessàlia, Grècia, prop de Bólos, on ha estat excavat un poblat prehistòric, del Neolític tessali (IV-III mil·lenni), amb un palau i un
mègaron
.
Amb el jaciment, molt pròxim, de Dimini, ha servit per a definir aquesta fase de la prehistòria grega
grec
Alfabet grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada a l’Hèl·lade, a les costes i a les illes de la mar Egea i, antigament, en una extensió més vasta que l’actual, per l’expansió colonitzadora, tant a l’Orient com a l’Occident.
Introduïda en el sòl grec per successives invasions, entre el tercer millenni i el 1100 aC, el seu territori idiomàtic a l’època històrica constituí un ampli mosaic de dialectes —intelligibles per a tots els grecs—, testimoniats per les inscripcions locals, que assoliren categoria literària, de manera que cada gènere literari tingué dialecte propi, bé que fos artificialment respectat Entre tots, el dialecte jònic gairebé esdevingué llengua comuna literària, però reculà al segle V aC, en imposar-se l’àtic, a causa de la superioritat política, social i cultural d’Atenes A l’època alexandrina,…