Resultats de la cerca

Pel matrimoni 1477 de Maria I de Borgonya amb l’arxiduc Maximilià I d’Àustria, el mestratge de l’orde passà als Habsburg L’emperador Carles V convocà i presidí un capítol de l’orde a Barcelona 1519, al qual assistiren dotze dels quaranta-sis cavallers que en formaven part els escuts de tots els quals foren pintats, tanmateix, per Joan de Borgonya als respatllers del cadiram del cor de la catedral En morir el rei Carles II 1700, darrer dels Àustria hispànics, el gran mestratge de l’orde fou exercit tant pel rei Felip V d’Espanya com per l’emperador Carles VI Per un tractat del 1725 s’acordà…

A cavall del moltó, Frixos aconseguí d’arribar a la Còlquida Helle, en canvi, caigué a l’Hellespont, on es negà i es presentà al rei Eetes, que l’acollí i li donà la mà de la seva filla Calcíope Frixos sacrificà el moltó a Zeus i n'oferí el velló d’or al rei, que el consagrà a Ares, el penjà dalt d’una alzina del bosc sagrat i hi posà un drac per a custodiar-lo Allí anaren a cercar-lo els argonauta  amb Jàson Anomenat també toisó d’or del francès toison , ‘velló’, a l’edat mitjana donà nom a l’orde del Toisó d’Or Aquest mite ha estat reinterpretat lliurement per…

Duia el bust del rei, i al revers, un fragment del collar del toisó d’or

Josep Arrau i Barba, introductor de la pintura romàntica, pinta Ferran VII, gran Mestre del Toisó d’Or

La grandesa d’Espanya fou reconeguda el 1530 a Pietro Antonio Sanseverino, cavaller del Toisó d’Or El 1606 passà als comtes de Saponara i el 1888 als Costa

Fill de Francesc Xavier Dameto i Despuig Fou gentilhome de cambra de Ferran VII Lluità en la guerra del Francès i fou ambaixador prop de Lluís XVIII de França 1814 Fou cavaller de l’orde del Toisó d’Or 1817 Es cognomenà, després de casat, de Rocabertí-Dameto i Crespí de Valldaura

Catorzè comte de Cifuentes, gran d’Espanya 1794 i sisè marquès d’Alconchel Era cavaller de l’orde del Toisó d’Or En 1782-83 fou capità general de Mallorca Participà en l’expedició del duc de Crillon a Menorca 1782 i fou governador de l’illa del 1783 al 1792 Respectà el català com a llengua oficial, l’antiga administració de l’illa i el sistema judicial creat pels britànics

Els havia confiscat 1499 als Gaetani que en posseïen la senyoria des del 1297 aquesta havia estat concedida pel papa Bonifaci VIII al seu nebot Pietro Gaetani, comte de Caserta Al seu torn, el 1504 el papa Juli II l’hi confiscà i el retornà als Gaetani Li fou annexada la grandesa d’Espanya, el 1616, al duc Francesco Caetani mort el 1683, cavaller del Toisó d’Or, governador de Milà i virrei de Sicília

Comanador de Belvís de la Sierra des del 1627 fou —per donació paterna— comte d’Adernò President del regne de Sicília 1635-38, embellí Palerm amb nombroses obres públiques Virrei de Sardenya 1644-59 i de València 1652-59 Cavaller del Toisó d’Or i general de cavalleria del regne de Nàpols Majordom major de Carles II El 1667 fou creat cardenal Un informe seu dirigit al rei, imprès a València el 1656, és interessant per al coneixement de l’organització administrativa de València