Resultats de la cerca
Es mostren 1204 resultats
Puerto Samà
Ciutat
Topònim d’origen català a Cuba.
Població i port de la costa septentrional de la província d’Holguín d’aquest país Està situat al sud-oest de Punta Gorda En el port Samà desemboca un riu amb el mateix nom, Samà Recorda el català Salvador Samà i Martí, primer marquès de Marianao, que fou, al segle XIX, un dels més grans traficants d’esclaus a l’illa de Cuba
orònim
Topònim d’una muntanya, una serralada, un turó, etc.
hidrònim
Geografia
Lingüística i sociolingüística
Topònim d’un curs d’aigua o d’un estany o llac.
hagiotopònim
Topònim constituït pel nom d’un sant, generalment acompanyat d’un altre nom.
Cantàbria
Territori dels càntabres, bé que aquest topònim és esmentat poc sovint a les fonts històriques clàssiques.
A l’època romana pertangué al convent jurídic cluniense de la província Tarraconense
foia
Geografia
Concavitat o depressió, coincident generalment amb una conca d’erosió allargassada i de vegades amb una fossa tectònica.
Com a topònim, abunda a la conca catalana de l’Ebre del Baix Cinca cap al S i a la major part del País Valencià Cal esmentar les grans foies de Bunyol, de Castella, de Xixona, d’Ulldecona i de Cerdà Costera també rep el nom de foia la canal d’Alcoi És desuet el topònim la Gran Foia, a l’Horta, entorn de Foios i de Meliana
Sant Nazari (Arbúcies)
Art romànic
Fou l’antiga església filial de Sant Quirze d’Arbúcies, actualment desapareguda del tot, i de la qual queda el topònim de Pla de Sant Nari, sobre el mas Regàs de Lliors El 6 de febrer de l’any 923 el bisbe Guiu la va sotmetre en qualitat de filial a Arbúcies La documentació del mas Regàs de Lliors testimonia que l’any 1660 ja no existia i era ja només un topònim
Castellet de Montsó (Àger)
Art romànic
No han pervingut restes vistents d’aquesta petita fortalesa Solament la persistència del topònim en un turó proper a la masia de Mossenye ens en recorda l’existència S’accedeix a aquest lloc pel camí de Colobor i prenent després un trencall que hi passa ben a prop Nosaltres identifiquem aquest topònim actual amb el castell de Monçoust , que es documenta el 1169 en el testament d’Exabel, senyor de Pedra, el qual llegà a l’abadia d’Àger el delme i les primícies d’aquest lloc, que era en poder del sagristà del monestir
marina
Geografia
Sector de costa més o menys accidentat i cobert de vegetació (aquest terme no és emprat per als sectors d’espadats i les terres d’aiguamolls).
Com a topònim, a més de les comarques de la Marina, ha estat aplicat tradicionalment, a Barcelona, a les costes d’enllà dels deltes del Besòs i el Llobregat la Marina o Costa de Llevant era, en sentit estricte, el Maresme i, per extensió, les marines de la Selva, l’Empordà i àdhuc del Vallespir la Marenda la Marina o Costa de Ponent comprenia, a més de Garraf i el Baix Penedès Marina del Penedès, la del Camp de Tarragona El terme de marina és aplicat també a la costa del Baix Ebre fins i tot a les goles del riu i fins a la del Baix Maestrat A les Balears, sol ésser un …
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina