Resultats de la cerca

L’editava la família López, propietària de la Llibreria Espanyola i de La Campana de Gràcia Primer en sortiren quatre números solts, el 1872 i el 1874, per suplir La Campana de Gràcia , suspesa governativament El 16 de gener de 1879 reaparegué pel mateix motiu, però mantingué ja la continuïtat Escarnia la vida municipal i agradava a la classe mitjana L’Esquella , segona publicació de més llarga durada en català, arribà fins al número 3 097, del 6 de gener de 1939 Hi collaboraren gairebé tots els caricaturistes, illustradors i humoristes catalans de quatre generacions Aconseguits, el 1931,…

Es comença a publicar a Barcelona "L’Esquella de la Torratxa", publicació satírica molt popular

És una òptica vital amb moltes manifestacions, que van des de la moralització a l’escarni, i és fruit de l’observació i de l’estudi de les actituds psicològiques Bé que primitivament cercà l’exageració dels defectes físics i de les situacions grotesques per provocar el riure, després analitzà els costums socials i finalment aprofundí el caràcter de les persones per servir la comunitat o per aprofitar-se'n La seva manifestació plàstica és anomenada correntment caricatura Cal notar també la seva àmplia utilització en el periodisme com a instrument de penetració política Tots els pobles i totes…

El lloc de Pujalt és esmentat des de l’any 942 com a afrontació oriental de la Llaguna in Pugo alto i novament el 1267, sota la forma Pugals L’indret apareix fortificat ja el 1343, quan els drets d’alta justícia de la cellera de Pujalt foren cedits al vescomte d’Évol pel rei Jaume III L’any 1392 es consigna sota la denominació de “cortalassa o cellera de Puigals” Correspon al lloc dit avui la Torratxa , tocant al mas del Felip Es tractava d’una fortificació destinada a abrigar, en cas de perill, els ramats i a vigilar el camí que pel coll de la Llosa, la Llaguna i el coll de la Quillana…

Frederic Soler representa amb molt d’èxit a Barcelona les seves gatades "en català del que ara es parla" Estrena de l’obra L’Esquella de la Torratxa

Especialitzat en temes esportius, collaborà a La Jornada Deportiva , El Mundo Deportivo , Boxeo , Sidral Deportiu , L’Esquella de la Torratxa , etc Treballà en publicitat i llustrà obres didàctiques de l’editorial Seguí i colleccions de cromos infantils

Fou deixeble de Llotja, d’Eusebi Planas i del litògraf Mercier a París Collaborà a El Diluvio Ilustrado , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , Palla Nova , etc Publicà dues colleccions de dibuixos a la ploma Caps de casa 1922 i Testes de terra 1929

Debutà en l’estrena de L’esquella de la Torratxa 1864, de Frederic Soler, en la Societat Melpòmene d’afeccionats Com a professional fou galant còmic dels teatres Odeon i Romea 1867-1907 El seu fill, Frederic Fuentes i Agulló Barcelona 1871 — 1959, també fou actor i autor teatral

Fill i deixeble de Josep Berga i Boix Fou un dels principals introductors del Modernisme a Olot Membre de l’Institut de les Arts de les Ciències i de les Indústries d’Olot, on exposà sovint, collaborà amb escrits i illustracions a Catalunya artística , La Ilustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa i L’Olotí , del qual fou director Excellí sobretot com a dibuixant hom ha comparat els seus retrats al carbó amb els de R Casas, mentre que la seva producció pictòrica és bastant inferior Conreà també l’escultura, illustrà un gran nombre de llibres i revistes, i destacà també com…