Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
tortura
Història
Política
Dret penal
Acció d’infligir deliberadament a una persona dolor o sofriments aguts —ja siguin físics o psíquics— a fi d’arrencar-li una confessió o de castigar un acte.
Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a penjar l’…
Carta de 100 intel·lectuals denunciant la tortura
Carta de 100 intellectuals denunciant la tortura
Manifestació de 130 capellans a Barcelona en contra de la tortura
Manifestació de 130 capellans a Barcelona en contra de la tortura
creu

Representació d’una tortura d’esclaus a la creu en la via Àpia
Història
Instrument de suplici format per un pal vertical (stipes) i un altre d’horitzontal (patibulum), on hom feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats.
El seu ús provenia de l’Orient, i els romans l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus era el servile supplicium per excellència A Palestina, segons Josep Flavi, hom la utilitzà sovint, sobretot durant la primera guerra jueva 66-70 Tenien diverses formes, segons la longitud i la disposició dels pals La creu llatina tenia el stipes més llarg que el patibulum , i la creu grega tenia els dos pals de la mateixa longitud N'hi havia en forma d’aspa X creu de Sant Andreu, i unes altres amb el patibulum posat completament a l’extrem superior del stipes creu en forma de T
turment
Inflicció de tortura.
Amnistia Internacional
Organització internacional no governamental creada amb la finalitat d’aconseguir l’alliberament dels presos de consciència, que no hagin utilitzat la violència, i de garantir els drets humans allà on siguin violats; s’oposa a la tortura i a la pena de mort.
Fou fundada el 1961 a Londres, on té la seu, per Bertrand Russell , Peter Benenson , Sean Mac Bride i Salvador de Madariaga, entre d’altres És òrgan consultiu de l’ONU, del Consell d’Europa i de la UNESCO El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de la pau per “la seva contribució a l’afermament de les bases de la llibertat i de la justícia i, per això, de la pau en el món”, i el 1978 les Nacions Unides li atorgà el premi de Drets Humans Actua normalment a base d’informes que obté mitjançant la intervenció de delegacions de països que no són directament implicats en l’objecte de l’informe Publica…
La Cambra dels Lords denega la immunitat de Pinochet
Els set jutges del tribunal de la Cambra dels Lords designats per a decidir la situació del general Augusto Pinochet acorden per sis vots a un negar la immunitat a l’exdictador xilè La resolució limita la possibilitat de jutjar Pinochet pels crims comesos després del 1988, quan la Gran Bretanya va ratificar la Convenció contra la Tortura, però manté obert el procés i deixa en mans del ministre de l’Interior, Jack Straw, la decisió de concedir l’extradició de Pinochet a Espanya, on només podrà ser jutjat per tres delictes de tortura i de conspiració per a cometre tortura i un d’assassinat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina