Resultats de la cerca

El Bacillus thuringiensis var Israelensis és constituït per espores i cristalls de delta-endotoxines de gran eficàcia contra larves de mosquits i inofensiu per a la resta de la fauna útil Hom l’utilitza en canals, aiguamolls i maresmes Bacillus thuringiensis var Kurstaki és constituït per espores i toxines de gran eficàcia contra larves de lepidòpters Actua per ingestió i és selectiu resulta inofensiu per a la resta de la fauna útil És autoritzat en conreus de cotó, fruiters, olivera, vinya, en algunes plantes d’horta i en àrees forestals i jardins Hom troba aquesta matèria…

Segons la constitució química, hom pot dividir les toxines en holoproteiques elaborades principalment per bacils esporulats grampositius, com és ara les toxines tetàniques i les botulíniques, heteroproteiques endotoxines dels bacils grampositius o antígens protídics amb glúcids i lípids i enzimàtiques amb funcions d’inhibició, lisi, etc, com la hialuronidasa, la collagenasa, l’estafilocoagulasa, etc En patologia hom classifica les toxines en intracellulars o endotoxines constitueixen els antígens flagellars, capsulars o somàtics i extracellulars o…

Existeix en certes toxines i en alguns verins, i pot ésser formada per l’organisme mateix com a anticòs davant l’acció de determinats antígens com, p ex, l’antiestreptolisina

Segons el tipus de microorganisme contra el qual han estat concebuts, hi ha bàsicament dues menes de vaccins els vaccins bacterians i els vaccins vírics En l’actualitat no hi ha vaccins eficaços que previnguin les malalties infeccioses produïdes per fongs o protozous D’altra part, segons el contingut, també hi ha dues menes de vaccins els vaccins vius , o atenuats , compostos per bacteris o virus atenuats, i els vaccins morts , o inactivats , compostos per bacteris o virus morts, o bé per partícules que se n’han extret, com ara proteïnes, polisacàrids, lípids o toxines, que…

No són específiques per a l’hoste, i no hi ha relació entre la producció de toxines i el poder patogen de l’agent causant de la malaltia L’àcid alternàric és un exemple típic de fitotoxina

Hom l’ha relacionat amb deficiències nutricionals, infeccions i toxines de microorganismes presents en la dieta de les zones afectades La mucosa de l’intestí prim presenta alteracions estructurals típiques els símptomes més rellevants són anorèxia, diarrea, aprimament, anèmia, trastorns diversos de la nutrició i distenció abdominal

En injectar-los produeixen una immunitat adquirida passiva Poden ésser homòlegs o d’origen humà i heteròlegs o d’origen animal Aquests darrers poden ésser antitòxics , és a dir, immunitzants contra toxines, com per exemple els sèrums antidiftèrics, antitetànics, antibotulínics, antigangrenosos, etc, i antimicrobians , que immunitzen contra bacteris o virus, com per exemple els sèrums anticolèrics, antiràbics, antitífics, etc

La difusió de les toxines té lloc a través de la sang Les enterotoxèmies es presenten com a conseqüència de modificacions de la flora microbiana de l’intestí, la qual cosa afavoreix el desenvolupament de la flora enterotòxica Cwelchi, Cperfringens , etc Aquesta modificació pot ésser produïda per moltes causes, entre les quals la nutrició inapropiada, els aliments freds i aquosos, etc