Segons el tipus de microorganisme contra el qual han estat concebuts, hi ha bàsicament dues menes de vaccins: els vaccins bacterians i els vaccins vírics. En l’actualitat no hi ha vaccins eficaços que previnguin les malalties infeccioses produïdes per fongs o protozous.
D’altra part, segons el contingut, també hi ha dues menes de vaccins: els vaccins vius, o atenuats, compostos per bacteris o virus atenuats, i els vaccins morts, o inactivats, compostos per bacteris o virus morts, o bé per partícules que se n’han extret, com ara proteïnes, polisacàrids, lípids o toxines, que presenten característiques idèntiques a les dels microorganismes i, per tant, després d’inoculades, hi generen una resposta immune eficaç.
Els microorganismes s’atenuen o s’afebleixen mutant el contingut genètic que els correspon mitjançant tècniques sofisticades de laboratori, o bé cultivant-los en medis que en facilitin la reproducció, de manera que, a la llarga, gràcies a la rica oferta de substàncies nutritives que els proporciona el medi, els microorganismes perden bona part de la seva virulència.
La inactivació dels virus o bacteris s’obté per mitjans físics o químics, com pot ésser l’aplicació de calor o l’afegiment de substàncies àcides o alcalines. Els microorganismes processats per aquests mètodes perden la capacitat infectiva però conserven els elements estructurals antigènics intactes i, per tant, després d’haver estat inoculats en l’organisme, hi desencadenen la fabricació d’anticossos específics.
Les partícules antigèniques dels virus i els bacteris també s’obtenen per diversos mètodes de laboratori, com pot ésser l’aplicació de camps magnètics que atreuen determinades proteïnes que se separen de la resta de l’estructura microbiana.
| vaccí contra | composició | via d’administració |
|---|---|---|
| poliomielitis | virus atenuats (Sabin) | oral |
| virus inactivats (Salk) | intramuscular | |
| xarampió | virus atenuats | subcutània |
| rubèola | virus atenuats | subcutània |
| parotiditis | virus atenuats | subcutània |
| febre groga | virus atenuats | subcutània |
| verola | virus atenuats | intradèrmica o per escarificació |
| varicel·la | virus atenuats | en investigació |
| grip | virus inactivats | intramuscular |
| ràbia | virus inactivats | intramuscular |
| hepatitis B | antígens virals | intramuscular |
| tuberculosi (BCG) | bacteris atenuats | intradèrmica |
| febre tifoide | bacteris inactivats | subcutània |
| bacteris atenuats | oral | |
| tos ferina | bacteris inactivats | subcutània |
| còlera | bacteris inactivats | subcutània |
| tètan | toxines processades | subcutània o intramuscular |
| diftèria | toxines processades | subcutània |
| antipneumocòccica | partícules antigèniques | subcutània |
| antimeningocòccica | partícules antigèniques | subcutània |
Quan els vaccins s’elaboren a partir de toxines bacterianes, cal sotmetre-les prèviament a l’acció de la calor o del formol abans d’inocular-les, de manera que, tot conservant-ne el poder antigènic, perdin la toxicitat.
Entre els vaccins vírics, hom cita els que prevenen la poliomielitis —Sabin oral i Salk parenteral—; el xarampió, la rubèola i la parotiditis, que sovint s’administren conjuntament com a vaccí triple víric; i la febre groga, la verola, la grip, la ràbia, i l’hepatitis B.
Entre els vaccins bacterians s’inclou el BCG, que prevé les formes greus de la tuberculosi, com ara la meningitis tuberculosa, la febre tifoide, la tos ferina, el tètan i la diftèria, que també s’administren conjuntament en el vaccí triple bacterià, o DTP; i també els que prevenen els processos infecciosos causats per pneumococs i meningococs.