Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
traïdoria
Dret penal
Cautela emprada pel culpable per a assegurar l’execució d’un delicte sense córrer cap risc que pugui provenir de la defensa que pogués fer la persona ofesa.
Constitueix una de les causes agreujants de la culpabilitat
abús de superioritat
Dret penal
Ús de força, ús o aprofitament de mitjans físics d’atac excessius, desproporcionats, desiguals, comparats amb els que són a l’abast, per a la seva defensa, de l’ofès.
Aquesta modalitat d’abús és considerada com una circumstància agreujant de la responsabilitat penal per molts codis moderns Segons un criteri general de la jurisprudència, té molts punts de contacte amb la traïdoria
baronia de Favara
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Guillem Ramon de Montcada, comte de Caltanissetta, per confiscació als Chiaramonte.
Li fou confiscada el 1397 per traïdoria, i fou lliurada 1398 a Emili de Perapertusa Passà als De Marinis, i el 1559 fou elevada a marquesat, que passà als Pignatelli, ducs de Monteleone
premeditació
Dret penal
En els delictes d’homicidi i de lesions personals, circumstància que n’agreuja la responsabilitat.
Juntament amb la sang freda, és fonament de la perversitat del culpable i no desapareix en condicions d’embriaguesa, ni minva en cas de traïdoria i d’abús d’autoritat és incompatible, en canvi, amb la deficiència mental, l’obcecació, la vindicació d’una ofensa i la por insuperable
Miquel IX Paleòleg
Història
Emperador d’Orient (1295-1320).
Fill primogènit d’Andrònic II, fou associat al tron el 1295 Combaté sense èxit al capdavant de l’exèrcit bizantí contra els otomans, que s’havien establert ja definitivament a l’Àsia Menor Es mostrà sempre hostil a la companyia catalana dels almogàvers que, cridats pel seu pare, havien acudit a Constantinoble Fou el principal culpable de l’assassinat del capitost català Roger de Flor a Andrianòpolis 1306 i de les cruels circumstàncies que per als grecs provocà aquesta traïdoria
assassí | assassina
Dit de la persona que mata amb premeditació i traïdoria.
assassinat
Dret penal
Homicidi qualificat per la concurrència de determinades circumstàncies agreujants.
El defineixen així, per exemple, les legislacions de França, Bèlgica, Hongria, Holanda, Suècia, Noruega, Anglaterra, Espanya, etc Altres sistemes legislatius, contràriament, no consideren l’assassinat com a figura delictiva especial, sinó simplement com a forma agreujada de l’homicidi Itàlia, Portugal, Mèxic, Argentina, Brasil, Veneçuela, etc Finalment, n'hi ha que ignoren l’assassinat com a delicte especial i com a homicidi agreujat i només fan esment de l’homicidi en general Dinamarca, Polònia, etc En la legislació espanyola pot ésser subjecte d’aquest delicte qualsevol persona, tret de…
circumstància
Dret penal
Motiu que, en concórrer en un fet delictiu, anul·la o modifica el grau de responsabilitat original i, inherentment, la penalitat.
Segons el codi penal espanyol són circumstàncies eximents de la responsabilitat el fet que l’agent sigui pertorbat mental, que pel fet de patir alteració en la percepció des del naixement o des de la infantesa tingui alterada greument la consciència de la realitat, que hagi obrat en legítima defensa o en estat de necessitat, per cas fortuït, per força irresistible o insuperable, o que estímuls molt poderosos hagin produït arravatament, obcecació o un altre estat passional semblant en el moment de l’actuació Són circumstàncies atenuants les mateixes circumstàncies eximents quan són incompletes…
Antonio del Castillo y Chirino
Història
Militar
Militar.
Fill de Melchora Chirino, també natural de Conca, i casat amb Eulàlia Cecília de Prats, natural de Barcelona Participà en la defensa de la capital catalana durant el setge borbònic de 1713-1714 El dia 15 d’agost de 1714 fou nomenat coronel del regiment de Santa Eulàlia, càrrec que ocupà en substitució del marquès de Las Navas, mort en el combat del baluard de Santa Clara Després de la capitulació de Barcelona, fou un dels militars capturats amb traïdoria el 22 de setembre de 1714 i conduït per mar a Alacant el 19 d’octubre següent El 20 de novembre formà part del grup de…
Francesc Josep Maians del Peró
Història
Militar
Militar austriacista.
Guerra de Successió Hispànica El 23 de setembre de 1705, en el moment que la ciutat de Lleida capitulà davant dels austriacistes, era capità de dues companyies de les forces borbòniques, comandades pel governador Melo L’1 de gener de 1706, però, estava integrat en l’exèrcit de Carles d’Àustria, com a sergent major del regiment d’infanteria de la ciutat de València Amb aquest grau militar prengué part en diferents fets d’armes esdevinguts al Regne de València, principalment a Requena i el seu entorn Després de la derrota d’ Almansa continuà lluitant per la causa austriacista Així, durant l’…