Resultats de la cerca

Quan la transmutació és espontània hom l’anomena desintegració , i quan ha estat induïda artificialment reacció nuclear La transmutació artificial fou descoberta per ERutherford el 1911 en collocar una certa quantitat de l’isòtop de nombre de massa 210 del poloni, que és emissor de partícules α, en un recinte ple de nitrogen la reacció nuclear que va provocar fou 4 He + 1 4 N → 1 7 O + 1 H, que en forma abreujada s’escriu 1 4 Nα, p 1 7 O

Treballà amb Walton en el camp de la transmutació del nucli atòmic mitjançant partícules accelerades El 1932 construí el primer accelerador de partícules i assolí de fer, juntament amb ETSWalton, la primera transmutació artificial del liti i del bor Assajà també amb hidrogen pesant i trobà nous nuclis atòmics fins aleshores desconeguts Fou professor a Cambridge 1939-46 i participà en el projecte Manhattan durant la Segona Guerra Mundial Membre de la Royal Society el 1936, fou premi Nobel de física el 1951, juntament amb Walton El 1961 li fou concedit el premi Àtoms…

És anomenada també transmutació

Especialitzat en física nuclear, estudià diverses reaccions de desintegració i transmutació i el 1933 aconseguí d’anihilar la matèria, mitjançant el bombardeig del platí amb electrons positius, amb la qual cosa obtingué fotons

L’activació té per finalitat la formació d’isòtops inestables activació per neutrons o de provocar una transmutació nuclear activació per altres partícules per tant, l’àtom ha canviat de nombre de massa o ha canviat alhora de nombre de massa i de nombre atòmic

Té com a conseqüència un bescanvi d’energia cinètica entre les partícules incidents collisió elàstica o difusió, l’emissió diferida d’energia collisió inelàstica o excitació o una transmutació o reacció nuclear captura En tots els casos, la teoria de la collisió pressuposa la validesa del principi de conservació de l’energia en el sistema físic format per les partícules que participen en la collisió La teoria cinètica del gasos, que n'explica el comportament clàssic, és l’aplicació de la teoria de la collisió a les molècules

Els seus treballs sobre minerals i transmutació de metalls Actorum laboratorii chymici, 1669, primer intent d’unificar la física i la química, haurien restat oblidats si no haguessin servit de base a Georg Ernst Stahl per a anunciar la teoria del flogist , última etapa de l’alquímia Considerat sovint l’economista més destacat del cameralisme , defensà l’exportació, i proposà mesures restrictives amb vista a la importació La seva contribució més notable fou l’estudi sobre les diferents formes de mercat, amb la distinció entre el monopoli, el polipoli o mercat de lliure…

Actualment viu i treballa a París La seva obra està impregnada de referències literàries Utilitza sovint la metàfora de la casa, que apareix relacionada amb el tema de l’espai obert/tancat, exterior/interior, sempre vinculada a estats d’ànim i també a aspectes sensorials el gust, l’olor Hi ha una sèrie de temes recurrents el cos, el doble, el mimetisme, el parasitisme, l’experiència de la vivència d’allucinacions sensorials, com a forma de desvetllar la qüestió de la natura i dels límits de l’ésser L’obra i la natura es relacionen amb la referència a l’animal i la màquina, o en el tema del…