Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
triangulació
Geologia
Conjunt d’operacions geodèsiques destinades a fixar la posició d’un cert nombre de punts, mitjançant la determinació d’una sèrie de triangles que tenen per vèrtexs els dits punts.
Aquest mètode, inventat per Tycho Brahe cap a la fi del s XVI, fou aplicat a la pràctica per Snellius al principi del segle següent El fonament teòric d’aquest procediment és el teorema del sinus, segons el qual, si en un triangle ABC hom coneix el costat AB i els angles en els vèrtexs A i B, poden ésser calculats els altres costats per mitjà de la fórmula Hom parteix d’un costat AB conegut, anomenat base , i calcula els altres dos costats per mitjà de la fórmula anterior Aquests nous segments serveixen de base per a uns altres dos triangles, dels quals poden ésser calculats els altres…
triangulació
Matemàtiques
Homeomorfisme d’un espai topològic en un políedre que té triangles per cares.
triangulació
Matemàtiques
Operació que consisteix a inscriure un políedre de cares triangulars en una superfície de manera que per un procés reversible continu la superfície pugui deformar-se i obtenir el políedre inscrit.
triangulació metodològica
Sociologia
Ús combinat de diferents mètodes de recerca en la realització d’un treball d’investigació.
La finalitat de tot procés de triangulació és millorar la comprensió d’un fenomen concret a partir de dades diverses obtingudes mitjançant diferents procediments D’aquesta manera s’eviten els riscos i les deficiències que comporta fer servir un sol mètode de recollida de dades Com més gran és el grau de triangulació, més gran és la fiabilitat de les conclusions assolides en la recerca El prefix tri- de triangulació no fa referència literalment a la utilització de tres tipus de mesura, sinó a la pluralitat d’enfocaments i instruments d’investigació
Snel
Astronomia
Matemàtiques
Nom amb el qual és conegut l’astrònom i matemàtic holandès Willebrord Snel van Royen.
Introduí el mètode de triangulació per a mesurar arcs de meridià 1615 i descobrí per primera vegada la llei de la refracció de la llum 1620 en passar d’un medi a un altre
estació
Geografia
Geologia
Punt del terreny on es col·loca el qui fa mesures topogràfiques o geodèsiques.
L’estació és presa com a vèrtex per a una triangulació, o com a punt de referència per a mesures d’altres tipus Hom acostuma a materialitzar-la sobre el terreny amb algun senyal determinat
Enrico Betti
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic italià.
Estudià a la Universitat de Pisa, on fou director de la Scuola Normale Superiore Fou un dels primers a interessar-se per la teoria de les equacions algèbriques d’Évariste Galois Creà els nombres emprats en triangulació, que porten el seu nom, i treballà també en topologia, teoria del potencial i elasticitat
Carlos Ibáñez e Ibáñez de Ibero

Carlos Ibáñez e Ibáñez de Ibero
© Fototeca.cat
Història
Militar
Matemàtiques
Matemàtic i militar.
El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit Publicà, amb Joan Modet, un Manual del pontonero 1853 Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l’Estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics Feu construir, sota la seva direcció, a París, un aparell per a mesurar bases geodèsiques, que fou consultat pel govern egipci fou elegit membre de l’Institut Egipci Fou nomenat cap del primer districte geodèsic cadastral, que comprenia aleshores el País Valencià i les Illes Balears El 1864 publicà Estudio sobre la nivelación geodésica , i el…
aerologia
Meteorologia
Part de la meteorologia que estudia l’atmosfera lliure (per damunt dels 3.000 m), especialment, però no exclusivament, la seva estructura vertical.
Les observacions eren fetes inicialment mitjançant mètodes indirectes anomalies de la propagació del so, càlculs per triangulació Actualment hom practica observacions directes balons sonda, coets equipats amb meteorògrafs, radiosondes, satèllits meteorològics Bo i que els grans moviments atmosfèrics semblen tenir l’origen a les capes altes, l’aerologia esdevé la base de la previsió meteorològica, àdhuc de la navegació aèria El mot fou encunyat per Wladimir Köppen el 1906 Aerologie