Resultats de la cerca

Es donà a conèixer a París l’any 1900 Fou un dels més característics caricaturistes de la Belle Époque i potser el primer a triomfar per la seva agudesa, malgrat la seva limitada preparació tècnica Illustrà obres i publicà llibres, com Un Pékin sur le front 1916

Participà en la guerra contra Napoleó i durant el Trienni Liberal lluità contra els absolutistes Aquests l’obligaren a deixar l’exèrcit 1825, però en triomfar definitivament els liberals fou nomenat comptador general de valors 1836 i ministre d’hisenda 1840 i 1847 Escriví diverses obres

Afiliat al partit socialdemòcrata 1895, en finir la Primera Guerra Mundial s’adherí al moviment espartaquista i collaborà a fundar el partit comunista alemany 1918, del qual esdevingué membre del comitè central Diputat al Reichstag 1928-33, en triomfar els nazis s’exilià a París 1933 i a Moscou 1939 President de la República Democràtica Alemanya 1948, exercí el càrrec fins a la mort

A onze anys era cadet d’infanteria prengué part a la primera guerra Carlina i a la guerra d’Àfrica 1859-60 En triomfar la Revolució de Setembre, fou capità general de les Balears 1868-71 i posteriorment de València 1871 Més tard fou director de la guàrdia civil i del cos de carrabiners, diputat i senador Publicà obres d’administració militar i reculls d’ordenances

S'educà a Oxford Com a membre del Partit Nacional Unit, dirigit per Senanayake, fou elegit diputat i nomenat ministre el 1947 El 1951 dimití i fundà un nou moviment, el Partit de la Llibertat Mitjançant un front popular, aconseguí de triomfar en les eleccions del 1956 i esdevingué primer ministre Dugué a terme una política exterior neutralista i, a l’interior, afavorí la llengua i la cultura singalesa en perjudici de les ètnies minoritàries En un moment d’agitació i crisi política, fou assassinat per un bonze extremista, Talduwe Somarana Thero

A la recerca d’'una via revolucionària nacional’, defensà la collectivització de la terra en el marc del mir comunitat camperola tradicional i l’acte terrorista individual, subestimant l’acció del proletariat industrial Estigué representat a la segona duma i boicotejà les eleccions per a la tercera i quarta Participà, amb Kerenskij, en el govern provisional format pel març del 1917 En triomfar la revolució d’octubre, el PSR s’escindí l’ala dreta, juntament amb els menxevics, abandonà el congrés dels soviets, mentre l’esquerra feia costat, temporalment, als bolxevics

Fill d’ Ermengol VII Ajudat per Alfons I el Cast, aconseguí d’imposar la seva autoritat als Cabrera, vescomtes d’Àger 1190-95, i, amb el suport de Pere I de Catalunya-Aragó, de triomfar igualment de la coalició Castellbò-Foix, enemistats també amb els bisbes d’Urgell i fautors de l’heretgia albigesa, en la lluita que es prolongà des del 1198 fins al 1206 No pogué, però, impedir el casament de la vescomtessa Ermessenda de Castellbò amb Roger Bernat II de Foix, el qual casament inicià la unió de les dues cases pirinenques

Vida i obra Estudià filosofia, grec i dret a la Universitat de València, de la qual també fou professor, però marxà a Madrid per intentar triomfar com a autor dramàtic a la cort de Carles II Escrigué una vintena llarga d’obres de teatre de gran diversitat temàtica, entre les quals hi ha La Alameda de Valencia i La colonia de Diana Madrid 1697 Publicà també dues obres històriques i reculls de poesia com Pirámides de la virtud Madrid 1698 Bibliografia Betoret, M 1975 Mas i Usó, P 1991 Vegeu bibliografia