Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
trocànter
Anatomia animal
En els vertebrats tetràpodes, cadascuna de les dues tuberositats òssies situades per sota del coll del fèmur.
El trocànter major o gran trocànter , a l’extremitat superior del fèmur, dóna inserció al múscul gluti mitjà, als obturadors i als gèmins En el trocànter menor , anomenat també petit trocànter o trocantí , s’insereix el múscul psoes ilíac
trocànter
Anatomia animal
Segon artell de les potes dels insectes, de mida generalment petita, entre la coxa i el fèmur.
En els artròpodes és anomenat genèricament basiposi
nervi ciàtic
Anatomia
Branca terminal del plexe lumbosacre.
Surt de la pelvis per la part inferior de l’escotadura ciàtica major, davalla entre la tuberositat de l’isqui i el trocànter major del fèmur i se situa en la cara posterior de la cuixa per sota la porció llarga del bíceps crural En arribar al buit popliti es bifurca i es formen els nervis ciàtic popliti extern i intern, que es distribueixen per la cama Els nervis ciàtics tenen una funció mixta sensitiva i motora
fèmur
Anatomia animal
Tercer artell de les potes dels aràcnids i els insectes, entre el trocànter i la tíbia.
Els grups d’aràcnids exòtics
Els uropigis Els uropigis constitueixen un grup d’aràcnids típicament tropical, de bones dimensions d’1,8 a 6,5 cm de llargada i d’hàbits nocturns, que, malgrat el seu aspecte agressiu, es poden considerar inofensius Es distribueixen pel continent americà, des de Califòrnia fins al Brasil, i pel continent asiàtic l’índia, SE de la Xina, Malàisia i el Japó No tenen cap representant europeu ni africà, encara que s’ha citat la presència de dues espècies del gènere Hypoctonus a Gàmbia continent africà, probablement arribats allà accidentalment, a través del comerç d’importació Es…
coxa
Entomologia
Segment basal de la pota dels insectes, aràcnids i alguns altres artròpodes, situat entre el trocànter i el tòrax.
múscul piramidal
Anatomia animal
Múscul situat a la regió glútia, que s’insereix en el sacre i en el trocànter major; és un rotador i abductor del fèmur.
insectes
Aspecte general d’un efemeròpter mascle en visió lateral i detall del cap
© Fototeca.cat
Entomologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d’ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament.
Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…
pectini
Anatomia animal
Dit del múscul, aplanat i quadrilàter, que s’insereix en el pubis i en el trocànter del fèmur i que contribueix a l’anteversió, a la rotació externa i a l’adducció de la cuixa.
Els apterigots o insectes sense ales
Sota la denominació d’apterigots hom reuneix una sèrie d’ordres d’insectes primitivament àpters, és a dir, sempre mancats d’ales i no pas per pèrdua secundària durant el procés evolutiu, com fóra el cas de les puces i els polls sifonàpters, mallòfags i anoplurs El concepte d’apterigot no té actualment un valor taxonòmic, atès que és un conjunt molt heterogeni, però sí que té un cert valor descriptiu, raó per la qual el mantenim Hom considera apterigots els ordres següents els collèmbols, els proturs, els diplurs, els monurs tots fòssils, els microcorifis i els zigentomes Els dos darrers,…