Resultats de la cerca

És anomenat també trofeu de caça

Representa, en realitat, una continuació del trofeu militar clàssic, i fou emprat àmpliament en la pintura i la decoració al fresc dels s XVII i XVIII i també durant el període neoclàssic

Posteriorment, el nom passà a designar bàsicament els monuments erigits en recordança de les victòries Ja a l’època llegendària de Grècia hom troba l’esment de trofeus molt antics erigits en forma anomenada antropomòrfica el vencedor penjava dalt d’un arbre o d’un pal les armes del vençut amb la mateixa disposició que aquest, en vida, les endossava Al llarg dels temps, el nombre de trofeus erigits passà a ésser una mostra de la glòria de cada general així, Pèricles es vanava d’haver-ne erigits nou A Roma, seguint el costum grec, ultra els llegendaris trofeus d’Enees, Ròmul, etc, són recordats…

El seu primer organitzador fou la Unió Esportiva Sant Martí Marià Cañardo guanyà les dues primeres edicions El 1963 passà a formar part de la Setmana Catalana gràcies a la Federació Catalana de Ciclisme, i la victòria fou per a Adolf de Waele Un any després guanyà Francesc Alomar El 1965 la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants s’encarregà de l’organització amb un itinerari de 190 quilòmetres entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat i amb victòria per a Antoni Bertran De llavors ençà, la provà es consolidà com a pròleg de la Volta a Catalunya Domingo Perurena és el ciclista amb…

Organitzat pel Centre Atlètic Laietània, posà durant anys el punt final a la temporada d’atletisme en pista, ja que es disputava l’últim diumenge d’octubre o el primer de novembre La primera edició tingué lloc l’1 de novembre en unes pistes improvisades al parc municipal de Mataró L’any 1947 es disputaren proves femenines per primer cop El mal estat de les installacions provocà la suspensió del trofeu durant unes quantes temporades, fins que s’adequaren les pistes conegudes com de Mossèn Plandolit, que foren la seu del trofeu durant dues dècades La inauguració de l’…

Creat en homenatge al general José Moscardó, delegat nacional d’esports de l’època, estava reservat a clubs de tercera divisió i es jugava després de la Lliga Es disputà fins el 1969 i assolí un gran prestigi arribà a reunir 25000 persones en la final El Lleida i el Sabadell foren els equips que més vegades el guanyaren, amb quatre títols cadascun El 1971, quan ja havia deixat de disputar-se, s’organitzà un torneig entre els clubs campions per a determinar qui es quedava el trofeu en propietat, que s’adjudicà el Girona

Conegut com Copa Germans Pironti, es creà com a homenatge als italians Luigi i Ernesto Pironti, primer president i membre de la junta directiva, respectivament, de la Federació Catalana d’Hoquei Patins quan aquesta es fundà, el 1930 Els vencedors foren el Cerdanyola Club d’Hoquei 1941, 1944, el Girona Club Hoquei 1942, el Reial Club Deportiu Espanyol 1943, 1946, el Centre d’Esports Sabadell 1945 i el Reus Ploms 1947