Resultats de la cerca

Atacà la moral i les institucions vigents amb truculència abrandada És autor de Champavert 1833 i Madame Putiphar 1839

Funcionari francès sota l’Imperi, continuà la seva activitat durant l’administració savoiana Amb la Nemaïda o siá lou trionf dai Sacrestan 1823, renovà el teatre burlesc occità amb una truculència que escandalitzà els seus contemporanis Contràriament, Lou fablié niçard 1823 palesa un cert caràcter moralitzador

Pastor protestant, es dedicà plenament a la literatura després de l’èxit de la seva novella Jörn Uhl 1901 Escriví Hilligenlei ‘A Terra Santa’, 1906, on defensa un cristianisme renovat, Pastor von Poggsee ‘Pastor de Poggsee’, 1921 i Der Glaube der Nordmark ‘La creença de la Marca septentrional’, 1936 Combina l’estil de prèdica, excessivament pedagògic, amb la truculència de la novella d’aventures

De tendències neoromàntiques, era conegut com a enginyer, financer, economista i polític d’ideologia liberal Fou ministre de foment del govern revolucionari del 1868 i, més tard, ministre d’hisenda 1874 Els seus nombrosos drames, escrits amb un vers fàcil, assoliren èxits espectaculars entre el públic de l’època en són els més característics O locura o santidad 1877, El gran galeoto 1881, En el seno de la muerte 1879, Lo sublime en lo vulgar 1890, Mariana 1892, La duda 1898 i A fuerza de arrastrarse 1905 Són obres sovint destinades al repertori d’actors com Antonio Vico, Rafael Calvo o María…

Estudià belles arts i posteriorment exercí professionalment com a fotògraf i illustrador Arran del seu descobriment del còmic underground nord-americà, amb la collaboració de Josep Toutain , l’any 1979 fundà l’editorial La Cúpula per editar la revista de còmics per a adults El Víbora , des del desembre d’aquest any Juntament amb Cairo , es convertí en la publicació del gènere més difosa de les creades a l’Estat espanyol Establí amb Cairo una certa rivalitat per la temàtica i l’estil, tendents a la truculència, popularment coneguda com a “línia chunga ", per contrast amb la “línia…

Publicà la seva primera historieta als setze anys, però des del 1953 centrà la seva activitat en l’edició Aquest any fundà l’agència editorial Selecciones Ilustradas, que representava publicacions estrangeres a l’estat espanyol, per a les quals realitzava encàrrecs amb un equip de dibuixants propi a partir de guions prèviament assignats El 1956 deixà de dibuixar i a finals dels anys seixanta fou l’introductor de l’anomenat còmic d’autor per a adults El 1973 creà l’editorial Toutain-Editor, amb la qual dissenyà diverses publicacions de creació pròpia, especialment Creepy i 1984 , adaptacions…

Desenvolupament enciclopèdic L’origen del text és una peça en un acte del mateix autor, Les dues reines , publicada a les pàgines de “Lo Gai Saber” al final del 1878 i començament del 1879 L’obra dramatitza el conflicte entre Sibilla de Fortià i Violant de Bar arran de la mort de Pere el Cerimoniós i l’ascens al tron de Joan I Soler contraposa l’orgull i l’ambició de la primera a l’amor maternal de la segona, ja que el seu fill ha estat segrestat per Sibilla, que pretén la corona L’odi que es manifesten les dues reines és el principal motor de l’obra, bé que no hi falta la història amorosa,…

Format al taller de Ramon Rogent i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques amb Ángel López-Obrero Després de pintar i dibuixar molts anys en solitari, un nombre reduït de persones s’interessà per la seva obra, sempre marcada pel misteri i la introspecció psicològica Joan Vinyals li va organitzar la primera exposició a la Galería Arte de Bilbao 1946 El 1947 exposà als Blaus de Sarrià presentat per JV Foix , el qual li aconsellà el 1946 canviar la "s" final del seu cognom per una "ç", cosa que feu a partir d'aleshores Amb Joan Brossa fundà la revista Algol —en la qual collaboraven Enric Tormo , Arnau…

Dos dels seus membres foren papes Alfons de Borja — Calixt III — 1456-58 i Roderic de Borja — Alexandre VI — 1492-1503 Tant l’un com l’altre practicaren generosament el nepotisme Alexandre VI obtingué per als seus fills diversos títols nobiliaris d’Itàlia, de França i de Catalunya-Aragó Les famílies dels papes Calitx III i Alexandre VI de Borja El cognom Borja sovint italianitzat Borgia apareix vinculat a no pocs cardenals de l’època, a moltíssims bisbes la mitra de València, particularment, els pertangué del 1429 al 1511 i a un sant, Francesc de Borja i d’Aragó , general dels jesuïtes La…

Vida Fill únic, alguns membres de la seva família estaven relacionats amb la música i el seu mateix pare, per exemple, era mestre de cant A quatre anys rebé les primeres lliçons de la seva mare i a nou anys l’adreçaren al Conservatori de París, malgrat que encara no tenia l’edat mínima exigida pel reglament del centre Estudià piano amb AF Marmontel, i al cap de pocs mesos obtingué un primer premi de solfeig Després estudià amb P Zimmerman i amb Charles Gounod Aquest darrer admirà les habilitats del jove Bizet i li oferí la possibilitat d’arranjar alguna de les seves obres Des de llavors,…