Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Herbert Biberman
Cinematografia
Teatre
Director de teatre, guionista i realitzador cinematogràfic nord-americà.
En ple apogeu del maccarthisme realitzà Salt of the earth 1953, un allegat polític en favor del sindicalisme que truncà la seva carrera cinematogràfica fins a la realització de Slaves , el 1969
Leopold Magenti i Chelvi
Música
Compositor.
Deixeble de Turina, un accident truncà la seva carrera de concertista Escriví sarsueles, d’ambient valencià, com El ruiseñor de la huerta 1930, La cotorra del mercat , etc, i peces orquestrals, com les Estampas mediterráneas Fou catedràtic de piano del conservatori de València
Casal Nacionalista Obrer Espartacus
Esport general
Entitat cultural i esportiva de Barcelona.
Fundada el 1934 i vinculada a Estat Català De caràcter popular, estava adscrit al Comitè Català Pro Esport Popular 1936 i va ser uns dels organitzadors de la Copa Thälmann i de la I Challenge de la República 1936 L’esclat de la Guerra Civil truncà la seva activitat esportiva
José Inzenga y Castellanos
Música
Compositor castellà.
Estudià a París, on, protegit per Auber, inicià una carrera de pianista que la revolució del 1848 truncà Tornà a Madrid, on fou un dels creadors de la sarsuela moderna, amb obres com El campamento 1851 i Si yo fuera rey 1862, influïdes per l’òpera italiana És autor d’un recull de cants i danses populars ibèrics en tres volums 1874-1910
Nicolò Isouard
Música
Compositor maltès.
Anà a París, on la Revolució truncà la seva carrera militar Passà a Itàlia, on estrenà òperes com Artaserse 1794 i Il tonneliere 1797 Tornà a París, on es féu famós, amb el nom de Nicolò, com a autor d’òperes còmiques, com Le médecin turc 1803 i Cendrillon 1810 N'escriví unes quantes amb Boieldieu la fama d’aquest, però, acabà eclipsant-lo en part
Teatre Líric Català
Música
Empresa teatral catalana, fundada per iniciativa d’Enric Morera amb vista a oferir una alternativa catalana a la sarsuela castellana.
Contractà el Teatre Tívoli per dos mesos i endegà una temporada que s’inicià el 12 de gener de 1901 i en la qual es representaren tretze obres Malgrat haver-hi participat els compositors més prestigiosos del moment, amb la programació de títols d’Enric Morera, Joan Lapeyra, Joan Gay, Salvador Bartolí i Enric Granados, i haver tingut un extraordinari ressò en la premsa, el resultat econòmic deficitari de la temporada truncà la continuïtat del projecte
la Ciutat de Repòs i de Vacances
Projecte del GATCPAC (1931-34) per tal de bastir una ciutat d’esbargiment a la zona costanera de Viladecans, Gavà i Castelldefels (Baix Llobregat).
Tingué ressò internacional, i el congrés d’Atenes del CIRPAC 1933 incorporà els seus principis Preveia cinc zones de banys, esports i cinema a l’aire lliure d’habitatges mínims per a cap de setmana, amb espais per a càmping i pavellons escolars de residència hotels, cases de vacances, colònies escolars de cures de repòs hotels, sanatoris i de conreu, comuna a les anteriors Hom començà les obres, però la guerra civil de 1936-39 truncà el projecte
Josep Riba Nuet
Futbol
Futbolista.
Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1941-45, però no debutà a la Lliga fins el 7 de novembre de 1943 Destacà com un extrem dret molt ràpid, fins que l’última jornada de la temporada 1943-44 una greu lesió truncà la seva carrera Reaparagué al final de la temporada següent, però deixà el Barça, amb el qual guanyà una Copa 1942 i una Lliga 1945, havent jugat 29 partits Formà part del Centre d’Esports Sabadell 1945-46, a la segona divisió, on, després de jugar 16 partits, es retirà
Joaquima Andreu Espinosa

Joaquima Andreu Espinosa (1934)
Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de mig fons.
Membre d’una nissaga d’atletes, fou una de les pioneres de l’atletisme femení Fou dos cops campiona de Catalunya de cros 1934, 1935 També guanyà la prova dels 800 m del campionat de Barcelona 1936 amb una marca de 236,2 min, i esdevingué la primera recordista espanyola El 1938 obtingué un marca de 232,2 min, rècord que trigà 25 anys a ser superat Millorà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 600 m 1935 i el de Catalunya dels 2000 m 1938 També fou campiona de Catalunya dels 600 m 1934-36 La Guerra Civil truncà la seva carrera Li fou atorgada la medalla Forjadora 1987
Miquel Joan Josep Jaume i Boixader
Literatura catalana
Memorialista i poeta.
Fou professor a la universitat de Perpinyà en 1756-91, i en fou elegit rector el 1770 Fou advocat i conseller del bisbat d’Elna i advocat al Consell Sobirà del Rosselló, com també corresponsal del governador del Rosselló La Revolució Francesa truncà la seva vida pública Aleshores es dedicà a fer un Recueil d’arrêts du Conseil Souverain quinze volums manuscrits —on, a més de les decisions jurídiques del Consell, recull anècdotes i fets diversos i resums històrics—, a redactar unes Mémoires publicades per Torreilles el 1894 i a compondre un Recueil de noëls, hymnes, proses et goigs…