Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
literatures turqueses
Literatura
Conjunt de manifestacions literàries produïdes pels diversos pobles que parlen alguna de les llengües turqueses.
Una de les característiques més acusades d’aquest conjunt de pobles és el gran desenvolupament de la literatura popular i la tardana aparició de les produccions de caràcter clàssic, així com la formació contemporània d’una literatura de facció moderna, en general de grans valors artístics, l’exponent més notable de la qual és la literatura produïda a l’actual Turquia i la dels diversos pobles turcs d’Àsia fins el 1991 inclosos en l’URSS D’entre el conjunt de literatures turqueses preislàmiques destaca la uigur , desenvolupada des del segle VIII, de forta inspiració budista i…
llengües turqueses
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família de les llengües altaiques.
Es parlen en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central Iran, Afganistan, Rússia i Xina, per uns 110 milions de persones cap a la meitat de la dècada de 1990 L’antic turquès o prototurquès és el que correspon a les inscripcions rúniques d'Orkhon segle VIII i de Ienissei segles VII i VIII, juntament amb l’uigur antic El denominat turquès mitjà agrupa el conjunt de llengües parlades pels qarakànides, els cumans i el poble del Kiptxak i de Coràsmia, juntament amb el txagatai literari L’anomenat turquès modern , integrat per un…
literatura turca
Literatura
Literatura conreada en turc o en qualsevol de les llengües turqueses (literatures turqueses).
La literatura turca pròpiament dita s’inicià al s XIV, amb una forta influència de les produccions veïnes àrab i persa sobretot traduccions i poemes originals, en general místics destaquen les obres de Yunus Emre, Dehhani i Nesimi El s XVI, amb l’apogeu del poder otomà, constitueix el moment culminant de la poesia turca per antonomàsia, amb autors notables, com Baki, Fuẓūlī, Revāni mort el 1523 i Zati mort el 1546 El s XVII significà la consolidació i l’expansió de l’osmanlí com a llengua de cultura a tot l’imperi Otomà, malgrat que una bona part dels seus autors escriviren també en persa o…
turc
Lingüística i sociolingüística
Nom donat a la llengua turquesa sud-occidental parlada per uns 56 milions de persones a gran part de Turquia i per minories importants a Xipre (on és cooficial amb el grec a l’estat grecoxipriota reconegut internacionalment), als Balcans (especialment a Grècia i a Bulgària), a Síria i a l’Iraq.
N'hi ha una considerable diàspora uns 3 milions a l’Europa occidental En el passat hom distingia dos nivells de llenguatge a Turquia la cort, l’administració i els reduïts nuclis d’intellectuals feien servir l’anomenat fasıh türkçe o turc pur, on es donava entrada, en tots els camps de l’idioma, a una gran quantitat de préstecs de l’àrab i el persa, fins a deixar reduïdes les formes turqueses a un 30% de la llengua Aquest tipus de llenguatge era incomprensible per a la gran majoria de la població, que parlava una llengua molt menys influïda per l’àrab i el persa l’anomenat kaba…
buruixaski
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels buruixos.
Situada a la regió de contacte de famílies lingüístiques diverses índiques, iràniques, turqueses i tibetanes, posseeix unes característiques particulars que no permeten de classificar-la en cap agrupació coneguda El vocabulari és influït superficialment pel persa i per les llengües índiques veïnes
Djoser I
La piràmide esglaonada de Sakkara, a Egipte, feta construir per Djoser I, segon faraó de la dinastia III
© Corel Professional Photos
Història
Segon faraó de la dinastia III.
Regnà dinou anys, segons el Cànon dels Reis de Torí Envià una expedició al Sinaí a la recerca de turqueses, i manà construir la piràmide esglaonada de Sakkara primer exemple de piràmide i d’edifici tot de pedra, la qual fou bastida per l’arquitecte Imhotep
Sahuré
Història
Segon faraó de la dinastia V (~2488 — 2475 aC).
Dugué a terme una campanya contra els libis i envià dues expedicions en cerca de turqueses Sinaí i altres en cerca de cedres Biblos i d’encens Punt Fou el primer a bastir la seva piràmide a Abusir, un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, on foren enterrats també alguns dels seus successors
Kheops

Estàtua de Kheops (Museu Egipci, el Caire)
Història
Segon faraó de la IV dinastia.
Manà de bastir la Gran Piràmide, que porta el seu nom, a Gizeh 137 m d’alçada i 230 m de costat, amb una entrada i tres galeries que porten a tres cambres funeràries Envià una expedició al Sinaí a la percaça de turqueses i explotà unes pedreres de diorita al NW d’Abu Simbel
Pepi I
Història
Faraó de la dinastia VI (~2333-2285 aC).
Fill de Teti, envià sis expedicions a l’Àsia per abatre els beduïns Es mostrà actiu a Núbia i envià una expedició al Sinaí a la recerca de turqueses Bastí molt a Tanis, Bubastis, Abidos, Dendera i Coptos A Sakkara construí la seva piràmide, en molt mal estat avui, del nom de la qual, Men-nefer Pipi ‘Pepi és estable i formós’ deriva el de Memfis