Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
ona ultracurta
Electrònica i informàtica
Ona radioelèctrica que té una longitud de 10 centímetres a 1 metre i una banda de 0,3 a 3 gigahertzs.
Les ones ultracurtes són anomenades, més correctament, ones centimètriques
ona radioelèctrica
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica emprada en radiocomunicacions.
Aquestes ones, anomenades sovint hertzianes , solen tenir una longitud d’ona compresa entre els millímetres i els quilòmetres i, segons un conveni internacional establert per la Unió Internacional de les Telecomunicacions UIT, l’interval corresponent és dividit en bandes que reben noms concrets banda 1 5 En radiodifusió són emprades les anomenades ones llargues, mitjanes i curtes per a AM, i les ultracurtes per a FM En televisió hom empra ones mètriques i decimètriques VHF i UHF, respectivament En els enllaços hertzians són emprades les microones microona Les ones…
femtoquímica
Química
Branca de la química que estudia les reaccions químiques en temps ultracurts, de l’ordre dels femtosegons (10-15 segons).
Una gran part de les reaccions químiques es realitzen en intervals de temps relativament breus, la qual cosa dificulta l’estudi dels mecanismes de reacció i dels composts intermedis que es formen Això es complica molt més si la reacció és complexa en aquests casos es pot formar un gran nombre d’espècies intermèdies que, per la seva inestabilitat, es descomponen ràpidament donant lloc a altres espècies intermèdies La identificació d’aquestes espècies és imprescindible per a conèixer el mecanisme de reacció per a aconseguir-ho es fa servir una mena de càmera que utilitza pulsacions …
Guglielmo Marconi

Guglielmo Marconi
© Fototeca.cat
Física
Inventor i físic italià.
Des de molt jove s’interessà per les propietats i les aplicacions de les ones electromagnètiques i llur propagació en l’aire Utilitzant com a emissor un oscillador de Hertz i com a receptor un cohesor de Branly els quals havia perfeccionat anteriorment, aconseguí, el 1895, a Bolonya, la transmissió de missatges a uns quants centenars de metres de distància, mitjançant l’alfabet Morse No havent trobat a Itàlia l’ajuda necessària per a perfeccionar el seu invent, se n'anà a Anglaterra L’any 1897 establí una comunicació mitjançant la telegrafia sense fils a través del canal de Bristol les…
espoleta

espoleta de doble efecte d’un projectil d’artilleria
Militar
Aparell de foc que hom acobla als projectils d’artilleria, els torpedes, les mines, les granades i les bombes per a inflamar-ne la càrrega i provocar-ne l’explosió.
Segons el seu principi d’actuació l’espoleta pot ésser de percussió , quan produeix el seu efecte en topar amb un obstacle, o de temps , quan fa esclatar el projectil en un punt determinat de la seva trajectòria o una càrrega fixa, en el moment previst, sense necessitat d’intervenció de cap força externa a l’artefacte, per mitjà d’un mecanisme graduable que funciona, generalment, segons els principis de les màquines de rellotgeria L' espoleta de doble efecte és la que pot actuar de qualsevol de les maneres descrites, i la d’efecte retardat , pròpia d’alguns tipus de projectil, endarrereix l’…
làser
Un làser de CO2 emprat per a realitzar un tall continu de precisió en una planxa metàl·lica
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu que genera llum coherent, quasi monocromàtica i altament direccional, en el domini espectral que va de les ones submil·limètriques als raigs X.
L’ efecte làser , en què es fonamenta el funcionament d’aquests dispositius, consisteix essencialment en el fenomen anomenat emissió estimulada , que també és la base del màser Pel fet que fou desenvolupat primerament el màser i que ambdós dispositius es basen en el mateix fenomen hom anomenà originàriament màser òptic el làser Recreació del funcionament d’un làser © Fototecacat L’emissió estimulada fou estudiada inicialment per Einstein el 1917, i les possibilitats de la seva aplicació a l’amplificació d’ones ultracurtes màser fou establerta per CH Townes el 1951 i confirmada…
electrònica
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia els fenòmens i els dispositius basats en el moviment i el control del trànsit de partícules carregades en un gas, en el buit o en materials sòlids, com són els semiconductors i aïllants, sota la influència de forces elèctriques i magnètiques.
Els principis fonamentals d’electrònica són l’emissió termoiònica, l’efecte fotoelèctric i les propietats dels semiconductors i dels cristalls El desenvolupament de l’electrònica com a ciència és recent, i gràcies a les seves aplicacions tècniques ha impellit considerablement el de la indústria Crookes obtingué els primers electrons lliures amb el seu tub, i l’any 1886, Hertz, aplicant la teoria de Maxwell, descobrí la manera de produir ones electromagnètiques, bé que fins a la fi del s XIX no tingueren aplicació pràctica El primer a descobrir i a aconseguir la transmissió d’ones…