Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
uniat | uniata
Cristianisme
Dit sovint, i en to pejoratiu, de cadascuna de les esglésies de ritu oriental unides a Roma i de llurs membres.
Aquesta denominació començà d’ésser usada pels ortodoxos russos per a designar despectivament els rutens, que s’uniren a Roma el 1596 unió de Brest-Litovsk Aquestes esglésies, però, prefereixen d’anomenar-se “unides” o “catòliques de ritu oriental”
Josafat
Cristianisme
Eclesiàstic rutè.
De família ortodoxa, s’adherí a l’església dita uniata unida a Roma, es féu monjo basilià i fou consagrat bisbe, primer de Vitebsk i després de Polock, a Bielorússia Treballà per la unió de les esglésies, la instrucció del poble i la reforma del clericat En els aldarulls contra la unió amb Roma, fou assassinat Considerat màrtir, fou canonitzat el 1867 El seu cos reposa a la basílica de Sant Pere del Vaticà La seva festa se celebra el 14 de novembre
Església rutena
Cristianisme
Nom donat a l’Església uniata de ritu bizantí escampada per Polònia, Galítsia, Eslovàquia, Hongria i Bohèmia, amb comunitats emigrades a l’Europa occidental, als EUA, al Canadà, al Brasil i a l’Argentina.
Formaren part de l’Església russa, sota la jurisdicció del metropolita de Kíev, fins que el metropolita Isidor en fou expulsat 1443 arran de la promulgació de la unió amb Roma en el concili de Florència El 1485 Pius II nomenà un metropolita catòlic de Kíev, d’acord amb Casimir IV de Polònia, amb jurisdicció sobre vuit eparquies de la província que es trobava sota el control de Polònia i de Lituània Tot i que la majoria d’aquestes Esglésies tornaren a l’ortodòxia segle XVI, el 1595 el metropolita de Kíev i altres bisbes veïns demanaren la comunió amb Roma unió de Brest-Litovsk, 1596 Se'ls…
Ucraïna
Estat
Estat de l’Europa oriental, que limita al N amb Bielorússia, al N i l’E amb Rússia, al S amb la mar d’Azov i la mar Negra, al SW amb Moldàvia i Romania i a l’W amb Hongria, Eslovàquia i Polònia; la capital és Kíiv.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Ucraïna és formada per un basament de roques cristallines granit i gneis recobert de materials sedimentaris, anomenat massís ucraïnesovolinià, el qual s’estén en direcció NW-SE des de la vall del Horin fins a la mar d’Azov i aflora a la regió de Volínia Sobre aquest sòcol s’estenen un conjunt de planes que ocupen la major part del territori i constitueixen l’extrem meridional de la gran plana russa, que ací ofereix diverses regions força diferenciades La muntanya solament ocupa una petita part a l’W i a l’extrem S de Crimea Així, hom…