Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Gervasi
Cristianisme
Màrtir cristià.
El 386, en unes excavacions fetes fer per sant Ambròs a la basílica del sant Fèlix i Sant Nàbor, de Milà, aparegueren dos cossos tacats de sang, identificats per dos ancians milanesos com els dels màrtirs Gervasi i Protasi El 19 de juny festivitat del sant foren traslladats a la basílica ambrosiana sant Agustí en fou testimoni presencial S'universalitzà llur culte a Occident pels sacramentaris gelasians i gregorians
cristià | cristiana
Religió
Persona que professa la religió de Crist.
Els fidels primitius s’anomenaven ells mateixos germans, deixebles, sants o creients el mot cristià és molt antic entre el 40 i el 45 dC, emprat pels qui no pertanyien a l’Església El llibre dels Actes dels Apòstols el fa originari d’Antioquia, fora de Palestina el qui inventà la paraula no sabia que Crist era només un títol i no un nom propi, i li collocà una desinència llatinitzant igual que la d’altres mots que en aquell moment significaven afiliació política herodians, cesarians, pompeians Només a la fi del s II començà d’ésser acceptat pels interessats i s’universalitzà Ha esdevingut,…
escola clàssica
Economia
Grup d’autors que formen l’eix del pensament clàssic en economia, des de la publicació, el 1776, de l’obra d’Adam Smith La riquesa de les nacions.
Amb Adam Smith són autors principals d’aquesta escola Thomas Robert Malthus i David Ricardo També cal considerar clàssic Karl Marx, car ell mateix s’anomenava ricardià i fou qui va dur més lluny les conseqüències dels postulats clàssics, especialment de la teoria del valor-treball Aquests autors posen ordre al caos existent en els estudis econòmics i aquest ordre serà el sistema clàssic veuen la necessitat d’un principi unificador dels fenòmens econòmics tot cercant de trobar els factors més importants que hi influeixen empren el mètode deductiu i arriben a graus d’abstracció considerables,…
rugbi

Partit entre el CN Barcelona (de blanc) i l’Universitari el 1966
Arxiu Sancha
Rugbi
Esport de pilota que, en la modalitat més popular i estesa, enfronta dos equips de quinze jugadors cadascun, sobre un terreny de joc de forma rectangular (de màxim 100 m × 70 m), amb l’objectiu d’aconseguir més punts que l’adversari.
Segons una definició que ha fet fortuna, cada equip hauria d’estar compost pels jugadors següents “Vuit de forts i actius, dos de lleugers i astuts, quatre d’alts i ràpids i un que és model de flegma i sang freda És la proporció ideal entre els homes” Es juga amb una pilota ovalada que té les dimensions següents una longitud de l’eix major entre 280-300 mm, un perímetre major entre 760-790 mm i un perímetre menor entre 580-620 mm El pes ha de ser d’uns 400-440 g, i la pressió, de 9,5-10 lliures per polzada quadrada o 0,67-0,70 kg per centímetre quadrat La pilota es trasllada de mà en mà entre…
Medicina 2010
Medicina
La primera cèllula sintètica Imatge de la primera cèllula sintètica Mycoplasma mycoides obtinguda a través d’un microscopi electrònic de rastreig © National Center for Microscopy and Imaging Research University of California, San Diego / Tom Deerinck and Mark Ellisman Craig Venter va publicar al maig, en la revista Nature , que ha aconseguit fabricar al laboratori l’ADN complet del bacteri My-coplasma mycoides i introduir-lo en una altra cèqula recipient d’una altra espècie anomenada Mycoplasma capricolum Tot i que sembla que és un gran pas per a la genòmica, la comunitat científica ha rebut…
Felip Pedrell i Sabaté
Música
Compositor i musicòleg català, creador del nacionalisme musical i dels estudis de musicologia a Catalunya i a Espanya.
Biografia Felip Pedrell es formà musicalment a la catedral de Tortosa, on ingressà com a nen cantor de la capella de música, dirigida per JA Nin i Serra 1804-1867, músic illustrat que l’introduí tant en la música antiga com en la moderna i a qui considerava el seu únic mestre El 1873 es traslladà a Barcelona com a sotsdirector d’una companyia de sarsueles L’èxit de la seva òpera Quasimodo , estrenada al Liceu el 20 d’abril de 1874, impulsà Joan Casamitjana i Marià Obiols a demanar a les diputacions catalanes una beca d’ampliació d’estudis a l’estranger per a Pedrell només les de Tarragona i…
La indumentària tradicional
Els vestits que la gent porta mereixen ser observats, comparats i estudiats en la mateixa mesura que els monuments històrics, els mobles i els fets culturals, afirma Jean Cuisenier en el catàleg Costume coutume del Musée des Arts et Traditions Populaires de Paris el 1987 Com a objectes culturals, les teles i els vestits transmeten missatges, diferències i pertinences, són elements bàsics a totes les cultures, com a signes d’identitat i de diferenciació respecte a altres grups, com la llengua o l’alimentació Des del final del segle XIX, el tema del vestit regional –com a gran instrument de…