Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
urbanitat
Educació
Qualitat de la persona que posseeix bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat d’altri i que observa les normes de convivència i de tracte social.
Ultra els aspectes socials i morals que li són inherents i que no la distingeixen de la simple educació, la urbanitat conrea l’estètica de les bones formes variables segons el lloc i l’època i presta una atenció especial a les normes d’higiene relatives al menjar, al vestir i a l’habitatge Durant els s XVII-XIX constituí una assignatura especial en els sistemes educatius, i en foren escrits nombrosos tractats i manuals Abandonada pel sistema educatiu durant alguns anys, l’escola actual procura d’inculcar-la, sota el nom d’educació cívica, a través de diverses activitats del…
Pilar Pascual i Fuentes
Educació
Mestra d’escola.
Escriví una gran quantitat de tractats d’urbanitat per a nenes que tingueren una gran difusió, especialment Flora o la educación de una niña 1881, dotze edicions fins el 1954
cerimònia
Acte formal d’urbanitat, especialment afectat, excessiu.
Ignasi Ramon Miró i Manent
Educació
Mestre.
Exercí a Manresa —on projectà i creà una biblioteca popular— i a Barcelona, on fundà un collegi 1869 El 1860 fou secretari de la Junta d’Instrucció Pública de Barcelona Dirigí El Monitor de Primera Enseñanza i La Antorcha Manresana 1856-60, i publicà nombrosos manuals d’urbanitat, que tingueren una gran difusió
Maria Emília Furnó i Monsech
Literatura catalana
Poeta.
Autora d’unes Nocions d’urbanitat i cortesia 1919 aparegudes a la revista L’Avenç Escriví els llibres de poesies Infantívoles 1928, Apunts del natural 1930, Flaires de roses i esplais , Hores de solitud 1931, Nadalenques , Visions 1933 i Gotes de rosada Collaborà a la revista “Cultura Domèstica” 1933 i escriví un llibret titulat Lliçons d’economia domèstica
civilitat
Comportament propi d’un bon ciutadà, demostració d’urbanitat.
Esteve Paluzie i Cantalozella
Historiografia catalana
Historiador, pedagog i editor.
Passà la infantesa a València, on els seus pares tenien un establiment de comerç Tornà a Catalunya el 1820, s’enrolà en la milícia nacional i treballà com a operari en una fàbrica de mitges fins el 1823, en què fou pres i processat com a presumpte autor d’un anònim El 1831 es veié obligat a traslladar-se a València, on estudià de mestre Exercí el magisteri a Xàtiva i Barcelona, i fundà diverses publicacions periòdiques, com El Barcelonés Publicà manuals per a l’ensenyament de la llengua castellana, la urbanitat, la geometria, la religió, la història i la geografia, i creà una…
Francesc Joan Mas
Historiografia catalana
Humanista.
Vida i obra Fou mestre en arts de l’Estudi General de València, on impartí gramàtica 1565-66, 1572-73 Divulgada l’obra d’Erasme, malgrat la censura de la Inquisició, estigué vinculat al cercle del catedràtic d’oratòria Deci Edità versions llatines de Buda, les dels Luciani Dialogos 1550, d’Erasme,i altres obres com Epitome copiae verborum 1552, De civitate morum puerilium per Erasmum Roterdanum Libellus scholis illustratus 1544, 1552 i 1554 i Epitomem in Hadriani Cardinalis 1554 També publicà uns Opuscula moralia de Plutarc 1550 La reedició del colloqui d’Erasme De civitate és l’última edició…
cortesia
Demostració d’urbanitat extrema, especialment salutació inclinant el cos, llevant-se el capell, etc.
Manuel de Solà-Morales i Rubió

Manuel de Solà-Morales i Rubió
© Rosa Feliu
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Fill i net, respectivament, dels arquitectes Manuel de Solà-Morales i de Rosselló i Joan Rubió i Bellver , estigué estretament vinculat a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , en la qual exercí de professor i catedràtic d’urbanisme, i del 1994 al 1998 en fou director Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i Josep Lluís Sert a Harvard Fou el fundador 1968 i director del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona Professor a les universitats de Cambridge, Harvard, Delft, Xile, Mèxic, Venècia i Lovaina de la qual fou investit doctor honoris causa el 2004 Fou fundador 1979 i primer…