Resultats de la cerca
Es mostren 301 resultats
seu vacant
Cristianisme
Dret canònic
Període que transcorre entre la mort o renúncia d’un bisbe o d’un papa i l’elevació o nomenament de successor.
vacar
No estar ocupats un càrrec, una plaça, una dignitat, etc.
defecte
Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…
sedevacantisme
Cristianisme
Corrent tradicionalista, dins el catolicisme, que sosté que, després de la mort de Pius XII (1958), la Seu de Pere és vacant i que els successius papes són heretges i, doncs, són il·legítims i usurpadors.
Les heretgies suposades serien l'acceptació dels decrets del concili II del Vaticà, especialment el de la llibertat religiosa i la reforma litúrgica, concretament del missal El moviment s'originà a partir dels escrits del jesuïta mexicà Joaquín Sáenz Sede Vacante, 1973 Alguns seguidors, consagrats bisbes per l'arquebisbe vietnamita Ngô Dinh Thuc, van crear comunitats religioses que constitueixen els grups més visibles d'aquest moviment El nom prové del llatí sede vacante 'havent-hi seu vacant'
baronia de Sendes
Història
Títol concedit el 1764 al notari de Castellbò Josep Gramunt i Navarro.
Es troba vacant
ducat de Sedaví
Història
Títol concedit, amb la grandesa d’Espanya, el 1802, al tinent general Antoni de Barradas i Baeza, senyor de Sedaví, natural de València.
Es troba vacant
baronia de Sarraí
Història
Títol concedit el 1770 a Francesc Jeroni de Prats-Mates i Ruiz de Llano, senyor de Sarraí i secretari de l’Audiència de Barcelona.
Es troba vacant
comtat de Santa Clara
Història
Títol concedit al regne de Nàpols el 1746 a Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane
.
Es troba vacant
baronia de Roaia
Història
Títol concedit el 1865 a Pasqual Frígola i Ahis
i que cedí al seu fill Pasqual Frígola i Pallavicino el 1879.
Està vacant des del 1936
marquesat de la Quadra
Història
Títol concedit per beneficiar, el 1757, el monestir de jeronis de Santa Engràcia de Saragossa, i adjudicat al tinent coronel Lluís de Carbonell i de Ferràs (mort el 1795), baró de Guia Reial, regidor degà i capità del port de Barcelona, cavaller de Sant Jaume i senyor de la quadra de Sant Agustí de Lluçanès.
Passà als Oliveres i es troba vacant