Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Vàlia
Història
Rei visigot (415-418).
Successor d’Ataülf i Sigeric En canvi de proveïments de blat romà, tornà Galla Placídia a Roma i combaté com a auxiliar de l’Imperi a la península Ibèrica contra els sueus, els alans de la Lusitània i els vàndals silingis de la Bètica 416-418 Signà un pacte d’amistat foedus amb Roma, en virtut del qual posà el seu exèrcit al servei de l’Imperi, en canvi del reconeixement de la possessió de les terres ocupades a Aquitània, amb capital a Tolosa
Els visigots de Vàlia combaten els vàndals, els alans i els sueus
Els visigots de Vàlia, federats de Roma, són enviats a Hispània per combatre els vàndals, els alans i els sueus
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al vuitè de ral d’argent mallorquí autoritzat per Pere III des del 1379 i que fou encunyat també per Joan I.
Valia tres diners mallorquins de billó
salma
Física
Antiga mesura per a grans, pròpia del Principat de Catalunya.
A Barcelona valia 4 quarteres, o sia 278,07 l
moneda valenciana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a la ciutat de València, pròpia del País Valencià.
El sistema monetari valencià, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner valencià , el sou sou valencià , de 12 diners, i la lliura lliura valenciana , de 240 diners Les primeres encunyacions foren, el 1246, el ral de València i la malla , moneda de billó destinada als nous regnes de València i de Mallorca El 1310 foren les primeres encunyacions d’argent, el divuitè, peça fonamental del sistema monetari valencià, que valia divuit diners o rals de València, que s’encunyà fins el 1707 i circulà fins el 1747 El 1483 Ferran II…
quinzet
Numismàtica i sigil·lografia
A València, ral d’argent castellà que corria amb un valor, al segle XVII, de quinze diners del país.
Al s XVIII en valia ja disset Corresponia a la quinzena part de la lliura valenciana, unitat de compte
aguilotxa
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al ral d’or o trionfo
sicilià, encunyat des de Joan II fins a Carles I, que porta una àguila amb les ales esteses al revers.
Pesa uns 3,7 g amb llei de 23 quirats Al final del s XV valia 26 sous barcelonesos
modi
Física
Antiga mesura de grans.
Fou emprada pels romans, i valia aproximadament 8,6 litres Al segle XII era utilitzada al Rosselló i equivalia a uns 30 litres
ral d’or de València
Anvers i revers d’un ral d’or de València, moneda creada per Alfons IV de Catalunya el 1426
© Arxiu Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or creada per Alfons el Magnànim el 1426 per la concòrdia entre el rei i els jurats síndics de la ciutat, amb llei de 20 quirats i talla de 2 diners per peça, igual a 96 peces per marc.
Valia 10 sous de diners valencians o rals menuts i s’encunyà durant 10 anys Pel fet de portar a l’anvers la divisa heràldica del rei, eren anomenats timbres
denari
denari ibèric dels ilergets, amb la llegenda ILTIRDASALIRBAN (inici del s II aC)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada a partir del 268 aC, amb el quinari i el sesterci com a divisors.
Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 g El tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc El seu pes havia baixat a uns 4 g Hom en continuà batent durant el període imperial, generalment amb el bust de l’emperador El seu pes i la seva llei anaren decreixent Caralla creà una nova…