Resultats de la cerca

La seva obra s’estructura dins un eix diagonal i abandona l’agrupament per simple juxtaposició, mirant d’establir una profunditat El color, de tonalitat monocroma —groguenc, brunenc, grisenc—, és al servei del seu estil sobri i concís Els seus quadres sobre vanitats són una bona mostra d’aquest estil, que pressuposa una concepció plenament intellectual

Deixeble del seu pare i de Pedro de las Cuevas a Madrid En un primer moment treballà a la cort de Felip IV Deixada la cort, conreà la pintura religiosa i les natures mortes i quadres de vanitats Hom destaca El somni del cavaller Academia de San Fernando, Madrid El seu estil es caracteritza per una composició abarrocada, amb gran cura dels detalls i una lluminositat molt contrastada

De professió auxiliar de farmàcia, ha publicat Dels meus silencis 1959, Entre l’alba i el capvespre 1975 i Vanitat de vanitats 2002 i el 1974 fou nomenat Mestre en Gai Saber A banda de la poesia, ha destacat com a estudiós de la història i el folklore d’Argentona, a títol individual i amb el Centre d’Estudis Argentonins Ha publicat Festes i festetes d’Argentona 1992 i és autor de l’ Enciclopèdia d’Argentona , inèdita Fou regidor de Cultura de la seva vila amb UCD al primer ajuntament democràtic

Vida i obra Era canonge de la seu de Tarragona Els cançoners barrocs, començant pel Recreo i Jardí del Parnàs compilat vers el 1630, li afillen una desena de poesies, algunes de les quals són atribuïdes en altres llocs a Francesc Vicent Garcia La seva producció és majoritàriament inèdita Destaquen “Al desengany del món i ses vanitats” i un elogi de Vicent Garcia que comença “Oh, tu, que de Cervera a Barcelona” Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006 Poesia catalana del barroc Antologia Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitella, 2006, p 108-119

Collaborà amb el grup teatral de la Penya Cultural Barcelonesa Emigrat el 1956 a l’Argentina, país on s’establí, hi treballà a l’Editorial Poseidón, de Joan Merli Desenvolupà una prolífica tasca com a traductor de l’anglès al català que el convertí en un dels principals introductors de la literatura anglosaxona dels segles XIX i XX a Catalunya W Faulkner, E Hemingway, A Burgess, DH Lawrence, H James, L Durrell, A Nin, S Maugham, R Kipling, P Bowles, H Miller, J Austen, etc Rebé el premi de traducció de la Generalitat per la seva versió de La fira de les vanitats , de W Thackeray…

Professionalment vinculat al món de la moda des del 1976, treballà a l’empresa familiar del seu cosí  Armand Basi , primer com a representant de Lacoste a l’Estat espanyol i posteriorment a l’empresa de moda que aquest creà el 1985 i de la qual fou director artístic Parallelament, com a dibuixant collaborà en diverses publicacions periòdiques — Mundo , Treball , Canigó amb la sèrie “Petant la xerrada”, etc—, i també amb el grup Plàstica Popular vinculat a l’Assemblea de Catalunya i amb diversos escriptors, com Manuel Vázquez Montalbán Signà sovint els seus treballs amb els pseudònims l’…

Desenvolupament enciclopèdic El volum és format per cinc llibres de relats prèviament editats separadament Les històriesabracen tots els motius centrals de la narrativa de l’autor, des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l’escriptura L’exclusió de tota la producció experimental anterior és el primer indici de la tria programàtica que l’autor ha dut a terme A més a més, l’edició conjunta mostra alguna diferència interessant en comparació amb els textos publicats El canvi més evident es troba en el primer recull, Uf, va dir ell 1978, del qual s’han eliminat cinc contes es…

La data de redacció correspon a l’estiu del 1311, i, per tant, ja havien passat alguns decennis des de la data que els biògrafs anomenen de la conversió de Ramon, cap al 1263 Segons el que diu el text llatí, Llull, vençut per les instàncies d’alguns amics seus religiosos, recontà per quins motius un mallorquí vell, laic, que era rebut per papes i per reis, que ensenyava a la Sorbona i que feia més de trenta anys que anava pel món cercant qui l’ajudés a convertir els sarraïns al cristianisme, s’havia convertit a la penitència No ha de sorprendre que la Vita digui tan poca cosa del lloc que…

Sant Vicent Ferrer, JReixac, segle XV MCDV / GC En el concili IV del Laterà 1215 la jerarquia assumí la iniciativa de la predicació, que s’havia intensificat a partir del segle XI en el context de la reforma gregoriana i que presentava casos de predicadors lliures, fins i tot laics, com Valdo i altres, que donaren peu a moviments que es van anar marginalitzant de grat o per força, com els càtars La prescripció conciliar ordenava que els bisbes cuidessin la predicació, feta per ells mateixos o per altri A partir d’aquest moment i de la fundació dels mendicants —dominics, el nom dels quals és…